12 de febrer 2012

El bosc dels camaleons. Retrat d'un Amant dels Bonsais 04

Els torns de vigilància que s'havien organitzat en la reunió extraordinaria de la junta de l'Associació de Veïns del carrer Regadores van ser un veritable desastre. Tant la senyora Maria, com la senyora Marta, que eren les dues primeres rellevistes d'aquesta improvitzada activitat, van deixar el seu lloc de vigilància al cap de pocs minuts d'haver començat a fer guardia davant el número quatre del seu carrer. Els encarregats del segon, tercer i quart torn ni es van presentar. Les desavinençes en el sorteig que havia de designar l'ordre amb el qual es feia la vigilància, van fer que ningú estigués a l'agüait durant tota la nit, mentre el senyor De Cospedal Paredes Hinojosa, il·lustre notari del bosc, i la seva senyora eren dormint dins casa seva aliens a la vaga de zel que els seus veïns estaven realitzant.
La sobrietat no era la principal virtut del senyor notari, i quan va comprar la casa ja va quedar clar que l'opul·lència i el desmesurament serien una constant en la seva vida. Un enorme tauró dissecat, de més de tres metres de llargada, era la peça central del revedor. L'extraordinària llargada feien que cada matí la senyora de la casa, hagués de sortejar el singular escuàlid per arribar a la porta de sortida. Aquell dia va fer el mateix, però en sortir al jardí l'exclamació de sorpresa fou majúscula: algú havia capulat l'olivera centenària que presidia el jardí de la vella casa de pagès. Era evident que ningú havia estat vetllant per evitar que l'Amant dels Bonsais actués altre cop, i era més que evident, que la feina que havia fet el nostre misteriós jardiner era obra d'un professional.
D'un dels branquillons que havien quedat, hi penjava un nota: "el que sabem és una gota d'aigua, el que desconeixem és l'oceà ".

4 comentaris: