04 de març 2011

El bosc dels camaleons. Smashing Pumpkins


L'octubre del 2000 els Smashing Pumpkins tocaven a Barcelona davant 8000 incondicionals que els van perdonar el que a mi em va semblar un dels concerts més patètics que he vist mai. A començaments de desembre d'aquell mateix any es van separar. Em sembla que fa uns anys es van tornar a reunir per fer un nou disc. En qualsevol cas ens van deixar de la seva primera etapa molt bones cançons. Aquí us n'he deixat una que a mi em posa la pell de gallina.

4 comentaris:

  1. Això et posa la pell de gallina? O estàs molt fotut o està clar que som d'una altra generació..., encara que siguem molt amics.

    ResponElimina
  2. Jo no conec aquest grup i com que tinc un afany desmesurat en saber coses he buscat informació sobre aquesta gent. El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut Lla controvèrsia en quant al significat del nom del grup. No hi ha consens en si la traducció literal és “carbasses aplastants o aplastant carbasses”. Gràcies, en tot cas, per compartir amb nosaltres una cançó que et posa la pell de gallina.

    ResponElimina
  3. Ferran decididament estàs caducant a marxes forçades... A veure si tant de bolet t'ha fos les les neurones.

    Hola Zillahh, espero que a tu t'hagi agradat més que a en Ferran. Em sembla que a ell li va el folk dels 60. Ja se sap... nostàlgics carrosses!

    ResponElimina
  4. A mi no és que em posi la pell de gallina, és que em provoca espasmes d'emoció!
    Ara bé, si he de triar una cançó em quedo amb... Soma!!!
    Et reconec que després del Mellon Collie els hi va arribar el declivi... L'èxit és més difícil de pair que el fracàs.
    Zillah, a més del que dius, Smashing Pumpkins també es pot entendre com carbasses collonudes...

    ResponElimina