El bosc dels camaleons. El llibre

algú ja m'ha passat al davant

Si mai escric un llibre es dirà "Lectures de vàter" o, "Petits escrits que ajuden a anar de ventre" o directament "Lectures per anar de ventre". En qualsevol dels tres casos m'hauré de preparar curosament, ja que m'hi jugo mig ou que el dia de la presentació algú em preguntarà alguna cosa com: "..aquest títol... deu ser perquè el llibre fa cagar, no?" Jo no m'atreviria a fer aquesta pregunta a un escriptor, però de ben segur que algun malalt mental dels que hauran vingut a l'acte m'ho preguntarà, i jo he de tenir la respota preparada. Potser un lacònic, "si no t'agrada sempre t'hi pots aixugar el cul" deixaria al pregunta més que resposta i podriem passar a parlar del llibre. O un "...m'ho va recomanar, un dia d'estiu tot esmorzant, un amic que també és escriptor..." podria deixar pas a una explicació una mica més llarga, tot i que això de definir-me a mi mateix com escriptor ho trobo una mica fort. També podria improvitzar una mica o remetre l'interlocutor a un parell de capitols del llibre que presento, però no voldria aixecar masses expectatives al voltant del llibre.

En qualsevol cas però hauré de fer-ho quan acabi de corregir tots els examens que tinc sobre la taula, o sigui que m'hi poso abans no surti altre cop el sol.