El bosc dels camaleons. Qui té temps?

"La dissenyadora d'interiors va arribar al bosc sense fer gaire soroll. La vella casa, que semblava estar sempre en un estat permanent de tremolor, va començar a agafar color poc a poc. Els vilatans ni van adonar-se que algú s'havia traslladat al casalot i que l'estava arreglant, però en unes setmanes el canvi va ser més que evident i a ningú va extranyar rebre aquella invitació."

Esteu convidat el proper dia 2 d'agost al berenar que se celebrarà en motiu del meu trasllat al bosc. Es prega puntualitat i etiqueta".

La dissenyadora d'interiors era una persona despistada, i no va adonar-se que havia enviat les missives sense posar l'hora a la qual es realitzava l'àpat, o sigui que entre les cinc de la tarda i les 8 del vespre, va anar arribant gent a la casa. El personal se sorprenia de com havia quedat aquella vella andrómina. El menjador era una estança àmplia i lluminosa. La llarga taula central estava envoltada de 32 cadires d'estil francès. Al vell mig un enorme canelobre de plata aguantava les 24 espelmes que donaven un toc romàntic a la festa.
Veure l'avi Rossich vestit amb frac era tot un aconteixement. Ell i Mossen Lluís la feien petar mentre Casilda no s'agamava d'exalçar les virtuds de les cortines de vellut que adornaven la sortida principal a l'eixida.
En un moment donat feren entrada al saló les autoritats del poble. El Sr. alcalde de bracet amb la secretària de l'Ajuntament, el director de la banda municipal, el carter del poble i el metge acompanyat de la vídua estanquera, van desfilar per la porta saludant l'amfitriona per perdres després entre la multitud."
Encara no sé com s´ho feia Mn. Lluís per saltar-se el protocol d'aquella manera, però d'una manera o altra sempre aconseguia no sortir a la foto.
"Cap a les deu de la nit la festa es donà per conclosa. Els assistens opinaren que el bon gust i la percepció espacial de la decoradora d'interiors, havien donat al vell casalot una pàtina de glamour modern, que farien les delicies de qualsevol família del bosc."

-Va pare, això si que no m'ho crec...
-Coi et dic que si que va passar...
-Si explico això, ningú s'ho creurà...
-Doncs quan els diguis que algú ho va publicar al full parroquial, encara s'ho creuran menys...
-Au, va, això si que no m'ho crec...
-Té mira....

I efectivament, algú havia publicat aquella crònica al full parroquial...