"La dissenyadora d'interiors va arribar al bosc sense fer gaire soroll. La vella casa, que semblava estar sempre en un estat permanent de tremolor, va començar a agafar color poc a poc. Els vilatans ni van adonar-se que algú s'havia traslladat al casalot i que l'estava arreglant, però en unes setmanes el canvi va ser més que evident i a ningú va extranyar rebre aquella invitació."
Esteu convidat el proper dia 2 d'agost al berenar que se celebrarà en motiu del meu trasllat al bosc. Es prega puntualitat i etiqueta".
La dissenyadora d'interiors era una persona despistada, i no va adonar-se que havia enviat les missives sense posar l'hora a la qual es realitzava l'àpat, o sigui que entre les cinc de la tarda i les 8 del vespre, va anar arribant gent a la casa. El personal se sorprenia de com havia quedat aquella vella andrómina. El menjador era una estança àmplia i lluminosa. La llarga taula central estava envoltada de 32 cadires d'estil francès. Al vell mig un enorme canelobre de plata aguantava les 24 espelmes que donaven un toc romàntic a la festa.
Veure l'avi Rossich vestit amb frac era tot un aconteixement. Ell i Mossen Lluís la feien petar mentre Casilda no s'agamava d'exalçar les virtuds de les cortines de vellut que adornaven la sortida principal a l'eixida.
En un moment donat feren entrada al saló les autoritats del poble. El Sr. alcalde de bracet amb la secretària de l'Ajuntament, el director de la banda municipal, el carter del poble i el metge acompanyat de la vídua estanquera, van desfilar per la porta saludant l'amfitriona per perdres després entre la multitud."
Encara no sé com s´ho feia Mn. Lluís per saltar-se el protocol d'aquella manera, però d'una manera o altra sempre aconseguia no sortir a la foto.
"Cap a les deu de la nit la festa es donà per conclosa. Els assistens opinaren que el bon gust i la percepció espacial de la decoradora d'interiors, havien donat al vell casalot una pàtina de glamour modern, que farien les delicies de qualsevol família del bosc."
-Va pare, això si que no m'ho crec...
-Coi et dic que si que va passar...
-Si explico això, ningú s'ho creurà...
-Doncs quan els diguis que algú ho va publicar al full parroquial, encara s'ho creuran menys...
-Au, va, això si que no m'ho crec...
-Té mira....
I efectivament, algú havia publicat aquella crònica al full parroquial...
Veure l'avi Rossich vestit amb frac era tot un aconteixement. Ell i Mossen Lluís la feien petar mentre Casilda no s'agamava d'exalçar les virtuds de les cortines de vellut que adornaven la sortida principal a l'eixida.
En un moment donat feren entrada al saló les autoritats del poble. El Sr. alcalde de bracet amb la secretària de l'Ajuntament, el director de la banda municipal, el carter del poble i el metge acompanyat de la vídua estanquera, van desfilar per la porta saludant l'amfitriona per perdres després entre la multitud."
Encara no sé com s´ho feia Mn. Lluís per saltar-se el protocol d'aquella manera, però d'una manera o altra sempre aconseguia no sortir a la foto.
"Cap a les deu de la nit la festa es donà per conclosa. Els assistens opinaren que el bon gust i la percepció espacial de la decoradora d'interiors, havien donat al vell casalot una pàtina de glamour modern, que farien les delicies de qualsevol família del bosc."
-Va pare, això si que no m'ho crec...
-Coi et dic que si que va passar...
-Si explico això, ningú s'ho creurà...
-Doncs quan els diguis que algú ho va publicar al full parroquial, encara s'ho creuran menys...
-Au, va, això si que no m'ho crec...
-Té mira....
I efectivament, algú havia publicat aquella crònica al full parroquial...
Home, no he vist el full parroquial però estic per creure-ho fins i tot jo. Post molt entretingut. ;)
ResponEliminaGràcies Zillah... a veure si puc aconseguir-te'l que riuràs molt... potser un dia el publico com a post. Qui sap?
ResponElimina