El bosc dels camaleons. Johannes Camaleó III. Capítol 02

Johannes Camaleó III va nèixer un 23 d'abril en una de les mansions senyorials construides al cor del bosc. Aquest fet era comú en la majoria de varons de la família Camaleó. James II, l'avi de Johannes, havia nascut un 23 d'abril, al igual que el seu pare, els seus oncles i la gran majoria dels seus cosins. Això facilitava molt les coses, ja que en les reunions familiars mai ningú solia oblidar-se de l'aniversari dels altres. Només hi havia un cosi de Johannes, en Maximilian, que s'havia avançat a la resta dels seus familiars, ja que en comptes del 23 havia triat el dia 20 per arribar al món. I dic triat per què els Camaleó, triaven el dia que volien nèixer. El fenomen, extrany a la vegada que curiós, mai va ser considerat amb seriositat per la resta d'habitants del bosc i, la poca relació que els Camaleó s'afanaven a mantenir amb la resta de gent, tampoc contribuia a l'interés de la població bosquetana més donada a la tertúlia i les bromes, que a l'investigació i la xafarderia.

De petit Johannes fou un nen corrent. Potser una mica maldestre, fins i tot patós, però malgrat aquests petits inconvenients la seva infantesa fou feliç. Va ser en fer-se gran i prendre us de raó, que s'adonà de la ideosincràsia de la seva família. El seu pare no parava de viatjar. Poques vegades era a casa però això no feia que ell se'n sentís extrany, ja que quan coincidien al casalot familiar el seu progenitor estava totalment i completa per ell. Sempre li portava un llibre, jugaven, el llegien i el pare, li explicava les extraordinàries aventures que havia viscut en terres el nom de les quals, s'entestava a assenyalar en un antic mapa mundi que hi havia a la sala gran. La mare era diferent. Sempre era a casa i es cuidava amb delit de Johannes. A les nits en les quals el pare no hi era, s'acotxaven junts al gran sofa que presidia la magnífica llar de foc i es dedicaven a llegir els poemes que ella havia composat mentre cuinava, regava les flors o treia les males herbes de l'hort.

Fins que va fer 6 anys Johannes havia viscut aquesta situació com a la cosa més normal del món, però aviat s'adonà que aquella no era la vida que vivien els seus companys d'escola. Cap d'ells havia sentit a parlar de Buck el fidel gos del jutge Millar, cap sabia qui era Ismael ni que s'havia enrolat junt amb el seu amic Queequeg al balener "Pequod", ningú havia sentit a parlar d'en Jim que treballava a la posada Admiral Benhow prop de Bristol i, quan preguntava si algú coneixia el famós advocat Gabriel John Utterson, tota la colla esclafava a riure i algun brètol li etzivava un "estas com un llum" que a ell no li feia gaire gràcia.

Quan es va fer gran el pare li va ensenyar tècniques d'escalada, un esport no gaire pràcticat per la gent del bosc. Mentre els seus companys jugaven a fútbol a la Plaça Major, ell aprenia a fer i desfer nusos entre cordes, peus de gat, mosquetons, frens i fixacions.

Si la família Camaleó hagués viscut en qualsevol altre lloc, hagués estat considerada del tot anormal. Però la gent del bosc no era tampoc del tot normal, i gairebé tots acceptaven com un precepte la màxima de l'avi Ros, que sempre deia aquesta frase: "qui no té un all, té una ceba", mentre es quedava tan tranquil prenent el seu got d'aiguardent a la taberna del poble.

Fou quan Johannes va fer 16 anys, un 23 d'abril, que el seu pare el va despertar de matinada i amb un posat seriós, que mai li havia mostrat, li va dir: "aixecat i posat aquesta roba, avui és el primer dia de la teva nova vida".