12 de desembre 2009

El bosc dels camaleons. Johannes Camaleó III. Capítol 01

Quan van entrar a la vella casa del llac, van anar directament a l'habitació. Tots els presents s'esperaven ja el pitjor. Sobre el llit, com si d'una estàtua es tractés, jeia el malograt home estirat panxa amunt, amb els ulls oberts, posat seriós i els brassos creuats sobre el pit. El seu aspecte semblava talment el d'una antiga mòmia egípcia, tot i que la seva indumentària distava força dels típics parracs que embolcallaven Tutankamon quan Howard Carter l'esguardà per primera vegada.
Johannes Camaleó III havia tingut una vida misteriosa. A la contrada poca gent savia d'ell. Venia de la nissaga que donava nom al bosc, però els seus constums taciturns i les llargues temporades que passava a terres extrangeres, l'havien fet un més que desconegut habitant del bosc. Potser qui sabia més d'ell era la biliotecaria municipal, ja que el difunt ostentava el dubtós honor de posseir el rècord absolut de llibres no tornats a una biblioteca. Ara la vella dòna l'observava i, mentre se li escapava una llagrima, recordava amb enyorança aquesta dada.
Fou l'avi Pèlach qui es va adonar que sobre la tauleta de l'habitació hi havia un llibre obert. Potser era una tonteria, però en tota l'habitació no n'hi havia cap més. De fet no hi havia res més que aquella vella tauleta i el llibre al damunt. Bé, també hi havia el llit i el pobre Johannes vestit de vint-i-un botons estirant-hi la pota a sobre, però apart d'això no hi havia res més a l'habitació, i l'avi Pèlach se li va escapar un "sembla que hagi triat ell el moment" que es va sentir massa fort entre tant silenci.
I aquí va ser on tot va començar de veritat. La senyora Rita, biblitecaria municipal, esposa i mare de quatre fills es va atansar sobre el llibre obert i va deixar anar un xiscle que va deixar a tots glaçats. No podia creure el que estava veient. Què coi hi feia aquell llibre en aquella habitació? Com coi hi havia arribat? Qui coi era Johannes Camaleó III? Llavors, va mirar a tots els presents i els va dir: "aquest llibre no té preu, és el llibre de Kells".
La veritat és que cap dels presents sabia què coi era el llibre de Kells, però la cara seriosa de la senyora Rita va fer que tots es posessin en guardia.
Quan el jove Pèlach anava a preguntar que coi era aquell llibre va entrar en Pere Petit a l'habitació i, amb gran agitació va dir als presents: "veniu ràpidament a baix, heu de veure la biblioteca".

1 comentari: