19 de juny 2009

El bosc dels camaleons. Candidata versió 1.0

La candidata seu a la tassa del vàter esforçant-se èpicament a minimitzar els efectes que l’aperitiu del darrer acte ha tingut sobre el seu organisme.
Mentre mira de concentrar-se a llegir el diari li venen pensaments al cap. Es pregunta de què cony serveixen les pastilles protectores de l’estòmac que la seva secretària li aconsegueix sense recepta. També es pregunta per què carai no sap controlar-se, quan la “xistorra” desfila per davant seu, sobretot perquè ha comprobat que la passió desaforada que sent per la cuina picant sempre li acaba passant factura. Pensa en tot el que va arribar a mamar ahir, li venen al cap els últims tres gintònics que li va portar aquell cambrer moreno tan ridícul. Quines orelles tenia el pobre, i quin nas més gros, quina esquena i quins braços. No sé com el van poder contractar amb tal figura. S’imagina què hi devia haver sota aquell tros d’uniforme i li ve mitja rialla.
De cop la tercera guerra mundial es desencadena als seus budells. Deixada de banda l’escalada nuclear després de la Guerra Freda, ara impera l’atac químic. I ella va sobrada de gasos tòxics. Una barreja de subproductes de rebuig de les fermentacions inacabades que la seva microfauna intestinal han produït, s’escampen pel petit bany viciant l’aire. Lluny d’incomodarla, aquesta situació fa que la mínima posada en ordre de la seva entropia interna i l’efecte anestesiant del metà alliberat l’alleugeixin una mica, però aquesta sensació no dura massa. Una altra mansalva de flatulències fa que s’encongeixi una mica intentant trobar una posició impossible que faci més soportable el mal de ventre. Ni l’evacuació de la matèria fecal fa que se senti més bé, ja que les mal curades morenes li recorden que degut a l’intens calendari fa dos dies que no es posa pomada cicatritzant.
En un moment de calma aconsegueix llegir el que el diari diu. Les enquestes li van a favor. El seu últim discurs ha estat ben acollit per l’opinió pública o “púvica”, com sol dir el seu jove director de campanya. Aquest pensament la fa riure, però l’ombra de rialla es torna ganyota quan la tuberia vol dessembussar-se i, mentre una llàgrima se li escapa, la candidata deixa anar una descomunal tifarada que li esgarrapa un profund sospir.
Després d’uns poc segons de relaxament muscular abdominal, en volguer aixugar-se el cul, s’adona que on hi hauria d’haver el paper higiènic, hi ha una absència justificable. Ahir la mandra va fer que no reposes el paper que ella mateixa va gastar, però això no la preocupa.
En poc temps recupera la compostura. Agafa la pàgina central del diari on una gran fotografia d’una altra candidata precedeix l’entrevista en què aprofita per posar a caldo altres aspirants i, s’eixuga el cul mentre es caga en tot per haver-se presentat a Miss Univers.

4 comentaris:

  1. genial, tot plegat molt gràfic!!

    (estic estupend amb la samarreta:)

    ResponElimina
  2. Hi ha letures relaxants i lectures laxants, com el teu post. No vull dir que sigui tan patètic que faci cagar, sinó que tot és tan visual i tangible que venen ganes d'anar a can Roca... En fi, només volia que veiessis que JO SÍ QUE LLEGEIXO EL POST ABANS DE POSAR COMENTARIS, EEEEEH!
    Apasiau camaleó!

    ResponElimina
  3. M'he quedat garratibat, obtús i esgarrifat per aquest relat tan abdominal...
    Al teu bosc passen coses vertaderament estranyes.

    ResponElimina
  4. Desperto tota classe de sentiments...

    ResponElimina