El bosc dels camaleons. Formigues d'or. Final

Vaig buscar l'home per tota la casa durant aproximadament un quart d'hora. Vaig desistir en veure que la porta que dona a l'exterior de la casa era oberta de bat a bat. Després d'ordenar la cuina, i fer una nova llista de coses a comprar l'endemà al supermercat, vaig anar a dormir. Aquell mes d'agost les formigues no es van tornar a acostar a la meva cuina. Això em va consolar, i em va fer pensar que aquell home havia fet bé la seva feina d'exterminador.

A mitjans setembre va arribar una carta certificada a casa amb una factura. L'home em volia cobrar tres-cents euros per l'extermini de la plaga. Vaig agafar la calculadora i després de fer uns quants números em vaig adonar, que si les formigues anèssin al preu de l'or, ell se n'hauria d'haver carregat unes 16000 per fer el pes.

Al final vaig acabar pagant, però mai més he sol·licitat els seus serveis.

L'altre dia me'l vaig trobar al carrer. De primeres em va costar reconeixer, sota aquella elegant americana de punt de gall, la bombona de butà bruta que va passar per casa. Era evident que les coses li anaven bé. Ell no em va conèixer. Quan va passar pel meu costat vaig tornar a sentir l'olor de caliguenyo i carajillo de conyac que gairebé havia oblidat, i vaig voler pensar, que el veritable motiu d'haver pagat la factura era no haver de tornar a trobar-me mai més amb aquell paio.