03 de juliol 2011

El bosc dels camaleons. "Déjà vu" caní.

Briton Rivière - His only friend
La gent del bosc són com els ocells. Alguns naixen, crien la seva prole i moren, sense haver sortit mai més enllà dels límits de la floresta. D'altres només hi són de pas, i aprofiten el que se'ls ofereix per reposar si estan cansats, beure si estan assedegats o menjar quan tenen gana abans de reprendre el camí, que els ha de dur al seu lloc de destí. Uns pocs però són més afortunats, i malgrat no habitar el bosc hi passen llargues temporades en època de bonança. En Jep Black és una d'aquestes aus.
En Jep té una barraca en un terreny sobre un dels turonets que menen cap a les fonts del riu. Hom diu que és irrefusable una invitació seva. Dos magnífics pins de llei en guarden l'entrada, i una enorme piscina sens dubte amb unes mides desproporcionades si la comparem amb la casa, presideix un porxo enorme on s'hi han fet mil i una festes. En Jep és com el ocells estivals, que arriben fugint de la calor que fa a casa seva per arrecerar-se a llocs amb un clima més moderat.
El terreny que envolta la barraca és acollidor. Els arbres, alts i prims, tenen unes capçades enormes que donen ombra, arreceren del vent i deixen passar la quantitat justa de rajos solars per il·luminar la piscina, amb un color verd maragda més propi dels llacs de muntanya que de les banyeres gegants dels estiuejants del bosc.
Un gos guarda la caseta. És petit i lleig, però quan algun visitant inesperat s'apropa al terreny bord com si fos un llop enfrontat-se a la seva manada. En Jep li té una estima especial, ja que és un regal de la seva filla gran.
Expliquen d'aquest gos que un dia en Jep el va trobar darrera la barraca intentant muntar un enorme femella de mastí dels Pirineus. Evidentment el pobre cà no hi tenia massa a fer, ja que l'altre animal era tan gros que el sol fet d'intentar apropar les parts genitals dels animals de manera natural era una utopia. En Jep va mirar d'apropar-se als dos gossos, però va haver de desistir quan l'enorme femella se li va encarar. L'home, va trucar a la gossera per treure's aquell problema de sobre i va marxar al poble per fer uns encàrrecs. Quan va tornar a la barraca va veure sorprès com els treballadors de la gossera s'havien endut el seu gos en comptes del mastí...
En Jep sempre ens explica aquesta història mentre prepara la barbacoa, i a tall de moralina hi afegeix "...ves amb molt de compte amb qui deixes entrar a casa teva, pot ser que en un tres i no res tu et trobis sense sostre..."

2 comentaris: