 |
| Sèrie PORTES: número 02 |
La merceria sempre semblava estar tancada. La mestressa, la senyora Remei, no encenia mai les làmpades de la botiga, i la poca llum que aconseguia entrar a l'estret carreró on es trobava l'establiment, només trobava dificultats a l'hora de buscar una escletxa entre les gruixudes cortines de vellut, que tapaven els grans finestrons que anys enrera havien fet d'aparador.
L'aspecte de l'interior anava amb sintonia amb el del tètric carreró. El "mostrador" de marbre i fusta, destacava a la penombra entre cabdells de llana, caixes de botons i carrets de fil de mil tonalitats de gris. Les ampolles amb formes impossibles i els pots plens de potingues, acabaven de configurar l'estètica retro del local, i deixaven anar la cinquena dimensió de la visita a l'establiment, el veritable motiu del meu interés per la botiga: les olors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada