19 d’abril 2011

El bosc dels camaleons. La gana

Sèrie PORTES: número 07
Les obres a la fleca van durar tota la primavera i, a començaments d'estiu, la façana de l'establiment feia tanta patxoca, que Biel Duran -flaquer del bosc de professió- es sentí orgullòs per primer cop del seu establiment.
L'aparador i la porta havien quedat al seu gust. L'ampli finestral que havia obert cap al carrer, ara li permetria ensenyar a tot el bosc el fruit de la seva artesana feina: tortells del dia de Rams o de Reis, bunyols per Setmana Santa, panellets per Tots Sants, torrons i neules per Nadal, coques de Sant Joan i de llardons per Quaresma i, aquelles galetes que agradaven tant a la mainada. Mentre pensava totes aquestes coses, se sentí orgullòs per primer cop de la seva feina.
Biel Duran es sorprengué de l'atac de satisfacció personal que tenia aquell matí. Ell, era per sobre de tot un home reflexiu, i per aquest motiu sempre s'estava preguntant si la vida que duia era una vida digna. Les llargues nits a l'obrador, pastant el pa o donant forma als croissants, feien que tingues temps de sobres per pensar, i moltes vegades havia arribat a la conclusió que allò no era del tot el que havia de fer, però aquell matí es sentia satisfet, i això ningú li ho podia retreure, ja que de penúries n'havia passat forces abans d'arribar on ara es trobava.
En aquell precís instant aparegué Mossén Lluís amb el salpasser, beneí les parets recent pintades, i de memòria va recitar alguna oració inintel·ligible. Llavors en Biel va entrar a la botiga, es va posar darrera el mostrador i va esperar que entrés la primera clienta del dia.

2 comentaris:

  1. Se’m fa la boca aigua llegint tot l’assortit de delícies que prepara el Biel. I davant d’aquell dubte quasi existencial que es planteja quan pensa que potser la feina que fa no és del tot el que ha de fer, jo li diria si li sembla poc endolcir sentis i ànimes i fer brillar les mirades en contemplar els fruits del seu treball.
    Un text senzill però carregat de significats Joan.

    ResponElimina
  2. Gràcies Zillahh i bona Setmana Santa, me'n vaig a queixalar algun bunyol que si no se'ls menjaran tots.

    ResponElimina