El bosc dels camaleons. Per molta anys avi.

Quan entro a la taverna del poble, m'adono que tothom és encara a casa celebrant el primer dinar de l'any. Casilda mig jeu sobre la barra. Una part del seu cos ha perdut la lluita contra la migdiada mentre l'altra part fa esforços per seguir llegint una diari que no és del dia. A la taula dels notables, en Pèlach i un parell d'avis més, amics del meu avi, em fan senyals perquè m'atansi; suposo que volen que jugui a la botifarra amb ells, els en falta un.

Deixo la gabardina al penjador i m'acosto a la taula mentre demano a Casilda que em faci un café amb gel. Quan hi arribo en Pèlach pren la paraula i m'explica l'última xafarderia del poble. Han trobat el cotxe nou del jove de Can Camarlet dins el femer de casa seva, es veu que ha quedat ben colgat de merda, i que han  necessitat més de tres hores de treball per treure'l. Algú s'ha volgut venjar del jove, que feia dies que comentava que el parc mobil dels bosquetans era poc més que una birria. Es veu que havia estat fardant de cotxe nou, i que havia dit en veu alta que els cotxes dels altres eren una merda.
Hem rigut una bona estona. En Pèlach explica les històries com ningú, i la mania que té al pobre noi de Can Camarlet ha fet que la salsa que poses al relat fos especialment gustosa.
Llavors hem començat a jugar a la botifarra. A mitja partida un dels avis m'ha recordat que el meu avi avui faria 97 anys. "Per molts anys avi" he pensat per dins. Llavors en Pèlach ha tornat a prendre la paraula per recordar la venjança més sonada que es recorda al bosc.
Sembla ser que fa anys, quan el meu avi era jove, el jovent del poble anava a ballar al poble veí. En general els nois aprofitaven el camí o bé per fer l'animal o bé per intentar tirar els trastos a alguna de les noies del bosc. De camí cap al ball passaven pel costat de l'última casa del poble, Can Camarlet. Es veu que l'avi Camarlet era xafarder de mena, i sempre que alguna parella passava prop de casa seva treia el cap per la finestra  del primer pis i els increpava. Un dia se li va acudir fer-ho al meu avi, i això va ser la seva perdició. Una nit, el meu avi i en Pèlach es van abançar a la colla. L'un amb un basto llarg que feien servir per abastar fruita dels arbres i l'altre amb una escombra. Quan van ser sota la finestra del vell, el meu avi va agafar l'escombra i la va ben remullar de fems del femer de la casa. El que va passar llavors va ser comentat durant molt de temps. Quan el jovent passava prop la casa, el vell va treure el cap i va començar a dir-los bestieses. En Pèlach amb el basto li va agafar el coll, i el meu avi amb l'escombra li va untar la cara amb la merda del femer. Ni dir-vos que tothom es va fer un panxot de riure i que el vell mai més va tornar a treure el cap per la finestra.
Un cop explicat el relat un dels vells canta bastos i en Pèlach contra. Les rialles s'ofeguen per deixar pas a la tensió de la primera partida de l'any mentre jo recordo a Casilda que m'ha de portar el café.