En Roc Faixeda mai camina. Quan era petit va tenir un problema als genolls i va haver d'estar-se més de dos anys sense posar els peus a terra. Des de llavors mai ha tornat a caminar. No va posar els peus a terra el dia de la seva primera comunió ni el dia del seu casament. No es va perdre el naixement del seu fill, però tampoc va posar els peus sobre el terra de l'hospital ni del cementiri el dia que van enterrar els seus pares.
És del tot evident que els desaventatges del seu hadicap són molts, però en perdre la decisió de no tornar a caminar mai més, en Roc, va demostrar valentia i una determinació fora de mida.
La dona d'en Roc es va extranyar la primera vegada que van fer l'amor. En Roc la va prendre amb passió i amor. Es va sentir estimada i complaguda, però alhora va quedar desconcertada quan el seu marit li va mossegar l'orella fins fer-li sortir sang. Aquest ritual es va anara repetint al llarg dels anys i van fer que a la pobra dona li sortís un bon tendrum a la part superior de l'orella dreta. Va pensar que era un preu ben petit si podia tenir el seu marit al costat, i va acceptar la situació amb estoicitat.
En Roc Faixeda té un burro que es diu Tomeu. El burro només abança quan en Roc li mossega l'orella. La postura que el pobre Roc ha de fer sobre l'animal cada vegada que vol abançar uns metres és entre ridícula i circense, però a ell li és igual, el ruc és les seves cames, i sense ell no hi ha moviment.
Si algú preguntés en Roc sobre què sent quan fa caminar el seu burro, no sabria què respondre. Amb els anys ha arribat a la conclusió que la humiliació que sent quan ha de queixalar l'orella de l'animal, és un preu ben petit pel regal de poguer desplaçar-se. També creu que en Tomeu sent algun tipus de plaer quan sent la pressió de les seves dents, i ell realitza el ritual com a agraïment al noble animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada