06 de juliol 2010

El bosc dels camaleons. Autodeterminació 2.0

Potser primer heu de llegir això: Autodeterminació

Pal plantat al bell mig de la plaça de l'ajuntament, el petit de Ca l'Iberi s'aferrava a una pancarta feta a mà que resava un "n'estic fins els collons" que no deixava dubtar a ningú de l'emprenyada que portava a sobre. Feia cosa de mig any que havia intentat marxar de casa, però no ho havia aconseguit. A últim moment, l'interventor del consistori havia declarat el referèndum nul per no sé quin coi de defecte de forma. O sigui que davant la deseperació del jove, els ancians del bosc van intentar mediar amb la seva família per mirar d'arreglar aquella situació. Al final, els avis van aconseguir convencer en Jordi perquè tornés a casa, i als seus progenitors i germans perquè no abusessin tant de la bona fe del pobre noi. Però allò havia durat el que dura una espurna al foc de Sant Joan, i un cop apagades les brases de l'arrepentiment inicial, els familiars de noi havien tornat a fer de les seves. 
El germà gran havia aconseguit el que volia de l'herència. Les germanes grasses, no només continuaven sense fotre ni brot, si no que ara fins i tot havien afegit els seus xicots a la sagnia del germà petit. Els bessons, havien aprofitat per quedar-se amb l'habitació d'en Jordi i el pobre noi feia uns mesos que dormia al garatge de la casa. Els pares i el seu avi s'havien oblidat del seu aniversari i ni tan sols l'havien felicitat.
O sigui que va decidir manifestar-se, i malgrat estar tot sol a la plaça, es sentia una persona digna.

1 comentari:

  1. Joan: m'encanta aquesta capacitat que tens de dir tantes coses mitjançant la metàfora més aguda. M'has convençut.

    ResponElimina