El bosc dels camaleons. El punt de vista.

El client:

La sandàlia va sortir rebotida després de topar contra el mirall del bar a una velocitat superior a la del so. Això ho sé perquè vaig sentir-la uns segons després de que se m'encastés a la cara.

No era la primera vegada que em llançaven alguna cosa, però per primer cop, la cosa que va impactar amb el meu punxegut nas no anava dirigida a mi.

Després de recuperar-me de l'ensurt inicial, vaig ser conscient de l'escena que s'estava desenvolupant davant meu, i per uns pocs segons vaig tenir un moment "màtrix". Si, el temps es va dilatar i semblava que tot anés a càmara lenta. Això em va permetre copçar per exemple, que la pinta de cervesa que m'estava apunt de veure, estava volant pels aires mentre jo intentava mantenir l'equilibri. Res, petits detalls que després no em servirien per gaire res, però almenys per un moment vaig tenir temps de reflexionar abans de prendre una decisió.

La mare:

Vaig entrar al bar emprenyada com mai ho havia estat. Havien arribat les notes del gran de casa i vaig adonar-me que m'havia estat enganyant durant tot aquest temps. La sang em va pujar a la cara, i em va semblar que el cap m'estava a punt d'explotar, però sabia què havia de fer. Amb el que duia posat, vaig sortir de casa, i no vaig adonar-me que la meva imatge, reflexada al mirall del rebedor, hauria pogut ser la portada de qualsevol de les pel·lícules de por que tant agradaven al meu fill.

Quan vaig entrar enfurismada al bar, i vaig veure al capsigrany fent una partida de futbolí, vaig esclatar. Sense pensar-m'ho, vaig treure'm la sandàlia i la vaig llançar amb tota la mala lleta acumulada cap no era el desgraciat del meu fill. Però la meva mala punteria i la rapidesa del vergant em van fer errar el tret. Abans de llançar l'espardenya ja sabia que segurament no el tocaria, però vaig tenir prou temps de pensar unes quantes maneres d'agrair-li les carbasses.

L'amo del bar:

Jo descarregava una caixa de cerveses de la furgoneta, quan pel mirall retrovisor veig, a contrasol, la silueta d'una dona que entra feta una fera al meu local. Semblava que tenia ganes de brega, i estava clar que volia picar algú. Vaig posar-me a correr cap a la porta del bar, però no vaig tenir la previsió de tornar a deixar la caixa al vehicle. Aquesta decisió va ser fatal, ja que les presses i els nervis van fer que no recordés que acabavem d'instal·lar la nova porta de vidre. 

La patacada va ser de pel·lícula de "l'oeste".  Jo i caixa de cerveses travessant l'entrada del local entre vidres, taps de ferro i escuma. Tot plegat molt bonic. Mentre queia vaig poder veure amb prou feines, com la senyora ja s'havia tret la sabata i l'havia llançada cap al futbolí, però de la resta no recordo gran cosa, ja que ràpidament se'm van apareixer les lloses brutes del local.

Els jugadors de botifarra:

Estavem enriolats veient com la dona mig nua que acabava d'entrar al local fotia crits al seu fill, quan de sobte l'amo de la taberna va atravessar la porta nova de vidre amb una caixa de cerveses a les mans. Evidentment ens vam espantar una mica, ja que la quantitat de vidres que van sortir disparats es va multiplicar quan la caixa va picar contra el terra. L'escuma i els taps saltaven de les ampolles mullant taules, cadires i clients a parts iguals. El que era assegut al meu costat, de l'espant, va caure d'esquena a terra., i mentre ho feia, amb les cames,  va aixecar la taula de tal manera que tot el seu contingut es va buidar pel local. Cartes, un cendrer, el puro de Don Albert i el tapete van sortir disparats enlaire per després caure per sobre nostre fent un gran terrabestall. Sort que les copes erem mig buides si no, a més de l'espant hauriem agafat un constipat de molls que hauriem quedat.

El cambrer del local:

La tia boja aquella, va entrar al local brandant alguna cosa amb la mà. Jo de primeres no em vaig espantar,  però després tot va empitjorar. Aquella dona anava mig despullada, com si s'acabés de dutxar, i a més a més  no parava de deixar anar improperis a tort i a dret. En un moment donat va llançar el que duia a la mà a uns clients abituals que jugaven a futbolí. Ells en apartar-se em van deixar exposat a l'objecte contundent que es dirigia a mi. Vaig intentar una maniobra d'evasió, però les cames em van fallar. El terra de la barra, recent fregat, relliscava més del que és habitual i jo duia unes sabates de sola llisa. El problema va ser que en dur la fregona a les mans no vaig poder agafar-me enlloc, i vaig caure tot fent ballar un pal amb les mes mans, o sigui que totes les ampolles de la lleixa del bar, vanren caure sobre mi. El més extrany del cas és que el mirall no es va pas trencar. Suposo que són coses que passen.

El policia que va fer l'atestat:

El local presenta un estat apocal·líptic. Casualment he arribat al lloc dels fets pocs segons després de que s'hagués comès l'acte delictiu. Molt a pesar meu he hagut de deixar a mitges una multa que estava posant a un vehicle mal estacionat.

Prossegueixo a descriure l'estat del lloc dels fets. La porta d'entrada està totalment destrossada. Els vidres cobreixen parcialment el terra del local i dos cossos obstaculitzen el pas a aquest número. A terra dos cossos ferits, l'un sobre l'altre, en postura més que compromesa. A la part de dalt un senyor d'uns 55 anys, caucàsic, de cabell fosc i nas punxegut. Sota ell una senyora d'una 40 anys, mig despullada, d'origen caucàsic i cabell ros tenyit.

Al seu costat dret una taula trencada amb quatre clients al voltant.Tres d'ells no poden contenir el riure, mentre el quart jeu estirat d'esquena a terra, sembla que no respira. Tots tenen aspecte de ser jubilats de fa anys.

A la dreta, quatre varons d'uns 17 anys s'han parapetat darrera un vell futbolí.

Darrera la barra jeu estabornit el cambrer de l'establiment. Sembla que li han propinat una pallissa amb algun tipus de bastó, potser el pal d'escombra que ara aguanta en el que segurament és una senyal de protecció.

A l'altre costat de la barra un home d'origent desconegut i d'uns 30 anys es tapa la cara mentre es queixa del mal que li fa. 

En una valoració prèvia a l'engrós, aquest número pensa que costarà una picossada arreglar tots els desperfectes del local.