El bosc dels camaleons. Moebius

S'acosta el bon temps i els camps comencen a tenir l'aspecte d'un mar verd que té els dies comptats. La natura desbordant envaeix fins i tot el centre de la ciutat i els pètals que cauen dels arbres, cobreixen amb poca traça les vaques dels cotxes aparcats en zona blava. A les afores, els boscos encara són plens de les branques caigudes a causa de la nevada hivernal, ningú els ha netejat i els més pessimistes preveuen els focs estivals.

Els dies, més llargs, donen l'oportunitat d'aprofitar més bé l'estona, però el bon temps no acaba d'arribar.

Aviat la calor serà asfixiant. Els ocells, empesos per l'instint, ens deixaran la xafogor per marxar a llocs més frescos on poder donar vol a una altra generació. Per contra, els turistes ens evairan amb tots els seu tòpics, ocupant, amb les seves tovalloles, diminutes parceles vora el mar ,que només unes setmanes abans hauran estat llocs empestats per les continues llevantades. Els sopars a la fresca i les converses s'allargaran fins a les tantes de la matinada i el temps tornarà a passar volant. 

No serem conscients del pas del temps que els ocells ja tornaran a ser aquí. Portaran amb ells la seva prole i seran testimonis de l'espectacle cromàtic de la tardor. Tothom treurà de l'armari el gorro i la bufanda de llana. Torrarem castanyes i caçarem bolets, i la vegetació morirà per entrar despullada a l'hivern que ens farà encendre les llars de foc al voltant del pessebre. 

Fins i tot la fred ens acabarà deixant i ens atraparà el bon temps i els camps començaran a tenir l'aspecte d'un mar verd que tindrà els dies comptats. La natura desbordant evairà fins i tot el centre de la ciutat i ...