El bosc dels camaleons. La cabra d'or

Al bosc hi ha dos castells. L'un, entaforat dins la muntanya, és de construcció moderna, van acabar-lo a finals del segle XIX i no va servir per a gaire res. L'altre, d'origen més antic, conserva amb prou feines una torre que s'aguanta miraculosament sobre dues parets. 

Fins no fa massa, el jovent del poble feia juguesques sobre qui seria el primer en coronar la vella torre. De fet el joc va passar a ritual iniciàtic, i la majoria d'adolescents havien provat d'escalar l'esquerpa paret abans d'arribar a l'edat adulta. La llegenda diu que dalt la torre hi ha una cabra d'or i, malgrat semblar una bestiesa, més d'un eixalabrat s'ha aventurat a pujar per comprobar "in situ" la veracitat dels rumors sobre el valuós cornut.

El penúltim que ho va provar va ser en Narcís de can Muntanya, però va desistir en l'intent quan a l'escena van apareixer un parell de malcarats corbs, que van semblar al noi signe de malaestrugança. Poc després, en Mia de can Casagran va aconseguir coronar el monument i desconcertat va baixar amb una caixa de ferro que anys enrera devia haver estat plena de galetes. Dins la caixa una esqüeta nota deia : "apreciat bosquetà, no ets el primer que ha pujat a la torre. Avui, 25 d'abril de 1987, he aconseguit arribar aquí a dalt. T'he de dir que els rumors són certs, davant meu hi ha una cabra d'or. L'animal deu pesar uns quinze quilos. No sé com m'ho faré per baixar-lo, però en qualsevol cas me l'enduc."
Aquests fets van provocar un parell d'aconteixements. En primer lloc, ningú mai més va tornar a pujar a la torre. En segon lloc, la gent del bosc va començar a creure en totes les llegendes que s'explicaven.