01 de maig 2010

El bosc dels camaleons. El procés creatiu

"Casilda fregava l'era de la taberna del poble amb una energia inusitada. El confeti i l'arròs s'havien posat entre tova i tova cosa que en dificultava l'extracció, però ella no baixava la cadència de les palades. Els anys i les circumstàncies s'havien preocupat de dotar a la menuda dona d'una força inusitada, i d'un esperit de sacrifici que havien fet d'ella una supervivent ..."

- Ei tiu, t'estàs passant, tothom sap que Casilda és una bagassa de cuidado...
- Home, vols dir? Tampoc n'hi ha per tant, a més a més vam quedar que la pel·lícula no s'ajustaria ben bé a la relitat. Si no ningú del bosc voldrà participar-hi.
- Si, si, però una cosa és que no s'ajusti a la realitat i l'altre que sigui una completa ficció. A més, Calsilda ni tan sols ens ha volgut patrocinar amb café durant el rodatge.
- Potser tens raó, és una mica bagassa...
- I tacanya!
- Molt tacanya!
- Va doncs torna a començar.

"Casilda jeia espatarrada sobre una de les cadires de l'era. La merda acumulada entre les toves, barreja d'aigua arrós i confeti, desprenia una fortor fètida que no semblava molestar la dona. Els anys i les circumstàncies havien tractat massa bé la mestressa, i l'escombra per estrenar feia endevinar que la força de voluntat i el gust pel treball no eren qualitats presents en el seu caràcter..."

- Home tiu, potser t'has tornat a passar, no?
- Ja hi som, ara tampoc t'està bé aquest començament?
- Si, però jo vull continuar mantenint la meva residència al bosc i si comencem a fotrens amb tothom potser ens faran fora...
- Ara em diràs que tens por de la gent del bosc...
- Mira, què vols que et digui. D'animals en són força, i tothom sap que li va passar  a l'hereu Tabenet. Jo miraria de ser una mica més subtil.
- Mira'l el subtil.... m'acabes de dir que Casilda era una bagassa i una tacanya, i ara vols que sigui subtil? A tu no hi ha qui t'entengui.
- Ostres no et sulfuris, només vull dir que rebaixis el to de l'assumpte, i ja veuràs que queda força més bé.
- Va, ho torno a probar.

"Calsida escombrava l'era que era plena d'arrós i confeti. Malgrat costar-li, mirava d'esforçar-se a treure la bruticia acumulada entre les toves, ja que era força polida. No era una persona perfecta, la mandra la guanyava moltes vegades, però malgrat ser vídua, havia aconseguit tirar endavant un negoci i dos fills. La gent del bosc se l'estimava..."

- Bé, què et sembla?
- No té ganxo...
- Ves a la merda!
- Mira, no t'ho agafis malament, però m'agradaven més els altres dos començaments.
- Mira no em toquis el ral que ja m'ho has fet repetir masses vegades.
- Què vols que et digui, sóc un perfeccionista.
- Ets gilipolles!
- I tu imbècil!
- Si, però l'ordinador és meu.
- I la càmera de filmar meva.
- Malparit...
- Mira si vols fer la peli ens haurem de posar d'acord
- mmm ..., ok doncs què vols fer...?
- Deixa-ho així i ja ho canviarem més endavant.
- pfffffff ... si ens en sortim d'aquesta...

3 comentaris:

  1. Ferran..... però si sé que et canses deseguida quan llegeixe... je, je, je val més un bon amic que un bon lector.

    David, què taaaaaaal? Vaig veure el teu debut cinematogràfic. Em vaig quedar de pasta de moniato, sou uns cracks...

    ResponElimina