11 d’abril 2010

El bosc dels camaleons. Microcasualitats 01

Va agafar arrencada per encarar el salt que havia de portar-lo a l'altre cantó de rec, però no va calcular bé. De fet les matemàtiques mai havien estat el seu fort, però aquella vegada la línia que separa l'empirisme de la realitat a ser més prima que de costum, i les poques hores d'estudi se li van plantar davant la cara amb una força inusitada. La patacada va ser de les que fan història.
Mentre tot això s'esdevenia, ella feia equilibris impossibles per mantenir la galleda plena d'aigua dreta sobre el seu cap, mentre mentalment repassava si la dependenta li havia donat el canvi bé. Sempre havia estat maldestre i l'esforç mental va fer que s'oblidés per un moment del cubell, fent palesa aquesta característica de la seva personalitat. Abans que pogués fer-hi res, ja li havia caigut el cubell per sobre deixant anar tot el líquid sobre el seu cos esprimatxat.

Tothom hauria dit que estaven fets l'un per l'altre, però no eren parella ja que ni tan sols es coneixien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada