04 d’abril 2010

El bosc dels camaleons. Bona Pasqua a tots!

Em va fer molta gràcia el títol que l'amic del blog inminent havia posat al seu article del 19 de març de l'any passat sobre l'actuació dels mossos d'esquadra contra els anti-bolonya a la UB. El vaig trobar ocurrent i encertat i avui me l'he tornat a llegir.
M'ha agradat també la reflexió que un altre amic fa al seu blog sobre la pederàstia i l'esglèsia aquest passat 1 d'abril, em faig meu el seu plantejament.
Poso aquestes dues referències juntes perquè he estat pensant en la facilitat que tenim per jutjar un tot per uns quants o el què per el qui.
M'he fet el proposit de no fer-ho. M'he fet el proposit de valorar la democràcia pel que representa i no per quatre fills de la gran ... corruptes de mer.. que no fan res més que escampar merda sobre els polítics que realment busquen fer un servei. M'he fet el proposit de no tornar a explicar cap acudit de funcionaris, i miraré de valorar el treball ben fet de la majoria dels que estan al davant de les administracions públiques. M'he fet el proposit de ....
Podria estar hores i hores escrivint sobre els proposits que m'he fet, però per fer-ho més curt us diré que he arribat a la conclusió que hi ha polítics corruptes o funcionaris poc treballadors perquè en definitiva aquests col·lectius estan formats per persones, i ja se sap com a persones no som perfectes i solem cagar-la amb força freqüència.
Pel que fa a l'església passa el mateix, fins i tot el Sant Pare és humà, i com a tal ell i tots els seus antecessors l'han cagat més d'una vegada, el que passa és que hi ha cagades i cagades hi ha, i això de la pederàstia clama al cel.
He dubtat de la democràcia, de l'administració pública i de l'Esglèsia, però no ho fet ni per culpa dels polítics corruptes, ni dels mals funcionaris, ni dels capellans viciosos, el que m'ha fet dubtar és que a vegades sembla que qui hauria de fer alguna cosa no ho fa. M'encantaria veure dimitir de tant en tant algun polític, com m'agradaria veure com despatxen algun funcionari que no fa la seva feina, i m'estimo més no escriure que m'agradaria que fessin a aquests capellans pederastes.
Mentre espero que això passi tornaré a llegir l'article del meu amic, crec sincerament que té tota la raó del món, i recordaré les paraules del meu catequista quan em preparava per fer la confirmació:"és tan fàcil criticar l'esglèsia des de fora com n'és de fàcil criticar el barça des de la grada. El que costa de veritat és jugar el partit i intentar canviar el que no va bé des de dins".
Bona Pasqua a tothom!

2 comentaris:

  1. Igualment, Bona Pasqua. M'ha agradat l'article. Fins dimarts.

    ResponElimina
  2. Jo també subscric el que dius, que m'ha encantat, la veritat. L'Iron, que ha reaparegut al meu bloc, s'hauria de llegir això que dius.
    Una abraçada

    ResponElimina