Malgrat que cap de les ratlles li va quedar recta, i que el rectangle de les àrees era del tot desproporcionat envers la gradària del camp, l'ivent li havia quedat d'allò més reixit.
No sé com no se m'havia acudit de fer un camp de futbol en aquell espai, però suposo que tot i que la idea m'havia rondat pel cap més d'una vegada, mai havia trobat el temps ni la força de voluntat necessaris per a dur a terme l'empresa, i per aquest motiu el petit de cal Duch m'havia passat al davant.
Al començament la idea del jove fou d'allò més ben rebuda per la gent del bosc. Casilda, va comentar que li feia gràcia com quedaven les porteries fetes amb les velles forques de l'avi Rossic. L'avi Ros va dir que els mocadors de farcell quedaven de conya als córners del camp, i donaven a l'estampa esportiva un toc de glamour rural d'allò més encertat.
El primer partit fou antològic. El resultat: un a zero a favor dels "solters" del bosc; que s'enfrontaren a un equip de "casats" mermat pel desastrós estat físic d'algun dels integrants de la veterana plantilla. A més a més no hi hagué ningú que un cop acabat el matx no comentés com n'era d'enginyosa la idea de marcar un camp de futbol al pati de la rectoria, i com d'espavilat era el jove Duch a l'hora d'haver aconseguit portar a terme aquell ufanós projecte.
Total, que en les següents tres setmanes, el noi, en part empés per la satisfacció dels homenatges rebuts, i en part per l'alegria que veia a la cara de la gent del bosc quan era al futbol, va deixar la vida dissipada que fins llavors havia dut per encarregar-se en cos i ànima del terreny de joc. I això fou la seva perdició.
Es veu que els petits de cal Forné i de cal Pedrot van començar a escampar l'ombra del dubte entre la gent que se'ls volia escoltar. Que si el terreny de joc és massa petit, que si el guix que fa servir en Duch és de mala qualitat, que si els partits són ilegals, que si en Duch en treu profit econòmic, que si és millor el camp de futbol de les afores...
Alguns jugadors de futbol van deixar d'anar al camp, i fins i tot el jove Duch va estar a punt de llaurar el pati del rector per fer-hi patates. Però res d'això va passar.
Ara sembla que ja no pinta el camp tot sol, i que el guix que fa servir no és de tan mala qualitat com alguns van voler creure, també sembla que al bosc hi ha futbol per estona.
Jo per la meva part estaré atent a veure quina és la propera que se li acudeix al jove Duch. A cal Forné i a cal Pedrot en sentiran a parlar i jo segurament em faré un panxot de riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada