El bosc dels camaleons. Ja sé a qui votaré

Acabo de veure al programa Àgora com en Xavi  Bosch entrevistava en Ferran Adrià, i estic emocionat.

Els admiro molt a tots dos.

El periodista va ser qui de veritat va desvancar a l'Antoni Bassas amb el magnífic programa matinal que presentava a RAC1 abans d'agafar les regnes de diari Avui. Trobo aquest fet de molt merit, ja que en Bassas, un altre periodista d'alçada, havia aconseguit fer oblidar en una sola temporada el, al meu entendre, sobrevalorat Josep Cuní quan va marxar a fer el master a Amèrica. Ironies del destí, als EEUU és on ha acabat el pobre Toni després de ser víctima del ganivet que ha volgut acabar amb la mal anomenada "crosta nacionalista".

Però qui m'ha emocionat de veritat ha estat en Ferran Adrià. Ha parlat de tot; de crisi de valors, de l'atur, de crisi estructural, de canvis, de buscar maneres d'ajudar als altres, d'educació, d'innovar, de turisme, de consum, d'evolució, de futur, de catalanitat... I el millor de tot, ho ha fet amb esperit positiu, sense por, reconeixent que si realment volem que les coses canviin hem de començar per canviar nosaltres mateixos. A mi m'ha convençut de tal manera, que si decideix presentar-se a les eleccions, el voto.

Després he pensat que en Guardiola al final només és un pobre entrendor de futbol i que si no fa res més que entrenar, no el vull a la meva llista electoral.