El bosc dels camaleons. Crisis. What crisis?

Estava parat just davant del pas de peatons i Déu Nostre Senyor sap que pitjava amb totes les meves forces el fre del cotxe. De fet, la senyora que va començar a travessar la carretera va tenir temps de mirar fins i tot si plovia més dins o fora l'asfalt abans de decidir-se a creuar arrossegant el carro de la compra. Va ser just quan ella era davant del meu atropellat cotxe quan el senyor de darrera va decidir no aturar-se i, sense tenir temps d'empassar-me l'últim vadall va picar amb el seu Mercedes contra la matrícula de darrera del meu pobre Golf. El cop, malgrat no ser massa fort, va ser suficient per desplaçar el meu vehicle uns dos metres endavant, la qual cosa va fer que amb la matrícula del davant arribes a pocs centrímetres de la pobra vella.

La senyora, em va mirar durant uns tres segons, directament al ulls i, canviant la fesomia de la seva cara, es va deixar caure a terra començant a deixar anar una corrua de crits i exabruptes, que a mi em van deixar del tot desorientat. Mentre aquesta escena s'esdevenia, el senyor del darrera havia aprofitat per sortir del cotxe i, en veure el paperàs que l'anciana acabava de bordar, va decidir afegir-se a la festa afanyant-se a collir a la senyora mentre no parava d'insultar-me en veu alta.

Ni dir que el municipal només se'ls va escoltar a ells dos. Que si s'ha tirat sobre mi, que si ha frenat en sec i no he tingut temps d'esquivar-lo, que si aquest jovent sempre està mirant les mussaranyes. El millor va ser quan va arribar el de l'ambulància, ja que empès pel Goya que s'acabava de guanyar la iaia va dir al policia, que era més que evident que podia haver matat a la senyora.

Ara escric aquestes línies des de la presó, l'advocat que m'ha tocat m'ha fet pagar-lo per endavant; ja fa més de dues hores que haviem quedat i no s'ha presentat. El company de cel·la es fot un fart de fumar i a mi, extranyament, m'ha desaparegut el paquet de tabac. El cel·lador m'ha demanat el relotge i la cartera i, no m'ha donat cap resguard per tornar-me'ls quan surti d'aquí. El jutge m'ha dit que entre indemnització a la senyora, danys i perjudicis pel senyor, ambulància i estada a la presó, la factura em podia sortir per una xifra que mai he vist escrita a la meva probra llibreta de La Caixa si no arribavem a un altre tipus de solució. I jo em pregunto: la crisi econòmica us fa por?