06 de gener 2010

El bosc dels camaleons. Com dir una cosa, dient tot el contrari.


Mira per on al final he vist els Manel en directe, i com diu l'estornell al seu diari, que grans Dèu meu, que grans! O sigui que no us penso parlar de com de sorprès vaig quedar en veure, que per una vegada un concert d'un grup que canta en català és ple de gent a bessar, que per una vegada un concert de festa major és ple de gent de totes les edats, que per una vegada el conjunt i el solista toca i canta i se sent bé, que per una vegada la gent puja a l'escenari sense que ningú els hagi de fer fora. Si fins i tot no es podia fumar dins el recinte. La veritat és que el fenomen s'ho mereix, si no els heu vist aneu-hi, no us decebran.
Però no us volia parlar d'això, del que us volia parlar és d'una de les versions que fan els Manel. La cançó es diu "no t'enyoro" i és original dels Pets. Jo crec que l'han millorada força. El que m'agrada de la cançó és com s'ho fa l'autor per dir precisament el contrari del que realment pensa. Si no us hi heu fixat mai feu-ho, té molta gràcia.... o almenys a mi m'ho sembla.

4 comentaris:

  1. Estic d'acord que milloren la cançó!!! Com em fascina Manel!! Ara només em falta anar-los a veure en directe acompanyat d'un camaleó dublinés!!!

    ResponElimina
  2. Ja ho pots ben dir!
    "Ja no t'enyoro"
    ...no pas poc...
    Per cert, estic amb tu amb lo de "millorada" i bon any nou, que encara no ens hem vist!
    Cric-cric, cric-cric...

    ResponElimina
  3. A veure si d'una vegada aprens de música i deixes d'escoltar aquells pesats d'en Waits, en Cohen, en Van Morrison i l'Springsteen. Ara el que has de fer és descobrir Els Amics de les Arts, que són molt bons.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Frank, al proper concert et convido si pujes a cantar una corranda
    Xavi, hem d'anar a fer una ratafia (la primera de l'any)
    Joan, amb una germana de 22 anys estic força al dia amb això de la música i ella, ja fa un parell d'anys que en parla dels Amics de les Arts

    ResponElimina