El bosc dels camaleons. Extraterrestres

La postal era de pel·lícula de riure, i jo ho havia vist tot. En Pèlach i el Sr. de Cospedal Paredes Hinojosa se'ls havia quedat cara de no creure's el que acabaven de presenciar. L'avi Coll encara cridava mirant al cel, ensenyant un puny als núvols i fent volaiar el vell gaiato, que amb prou feines el mantenia dret quan l'exés d'adrenalina no ho feia, amb l'altre mà. Al cap de pocs segons i sense parar de renegar, el vell pagès va començar a avaluar els danys, mentre els altres dos homes començaven a reaccionar acostant-se per ajudar-lo.

Quan van acabar, havien comptat que les dues regues de cebes, totes les tomateres i mig camp de patates havien estat arrasades, i que difícilment hi creixeria alguna cosa aquell any. Entre tots tres van decidir no explicar res del que havia passat aquella tarda a l'hort del l'avi Coll, però l'enfangada de pantalons del notari, que sempre calçava sabates italianes, i la cara de gamarús d'en Pèlach, que solia estar més que despert sempre, els delatava.

Només van fer falta un parell de carajillos i abaixar la tensió de l'experiència viscuda per trencar la promesa. I en pocs minuts una corrua de gent s'amuntegava a la taula dels dos espantats homes per escoltar un dels relats més inversemblants que s'han sentit mai al bosc.

En Pèlach va començar a explicar com el platet volador havia aterrat sobre l'hort de l'avi coll mentre aquest estava arrencant unes verdalagues. El Sr. de Cospedal Paredes Hinojosa, il·lustre notari del Bosc, va intentar infructuosament descriure el petit extraterrestre de color verd que en va baixar. Entre tots dos, i accelerant el ritme del desenllaç, van mirar de ser precisos a l'hora de relatar com l'avi, emprenyat perquè el vehicle de desconegut origen li aixafava l'hort, havia foragitat l'alienigena a cops de bastó. Gairebé sense alè, van acabar descriguent la fumerria i foc que la nau espaial havia deixat anar quan s'allunyava a tota pastilla de la propietat envaida.

Dir-vos que ni per un moment se'm va acudir dir que jo havia vist tota l'escena.