29 d’octubre 2009

El bosc dels camaleons. El gos metàl·lic

No acabo de recordar si la seva arribada va coincidir amb la sembra de pastanagues o amb la cacera anual d'estornells. En qualsevol cas un bon dia a les afores del bosc, es va deixar veure per primera vegada aquell gos. Ben bé tampoc us el sabria definir físicament ja que mai el vaig veure cara a cara, però pel que sembla era més avita correntot, tirant a lleig. Només un parell de caracterísitiques el feien diferent de veritat; el seu pel i el seu lladruc.
Pel que fa al seu pel, us haig de dir, que de veritat era extrany, semblava metàl·lic. Aquest aparença donava al gos us posat misteriós que es veia accentuat pel fet de que no responia a cap nom. En va, els habitants de les afores van mirar de descobrir com es deia, però ell, apelant a la llibertat d'anonimat, s'havia fet l'orni sempre que li havien mirat d'estirar alguna cosa.
El seu lladruc era prominent i clar, i fins i tot a vegades agradable a l'oïda. Això va fer que en poc temps despertés a les afores, on la gent mai havia sentit lladrar un gos, una admiració que ben aviat es va escampar pel bosc. Molts anaven a l'hort de les pastanagues per veure com deixava anar els seus udols, alguns esperaven que els deixessin entrar al vetat arbust dels estornells per escoltar com responia als ocells, els restants passaven sovint per cal pintor per veure les exposicions i allí, s'hi trovaben l'agradable sorpresa d'un ca amb bona veu.
Els problemes van començar quans els parroquians del bosc i les afores van haver de fer cua per veure el peculiar animal. Això va desencadenar dos fets remarcables. En primer lloc es va desancadenar una competició per veure qui estava més estona escoltant el metàl·lic ca, i en segon lloc es va produïr un inflament sobtat de l'ego del gos, que ja no en tenia prou amb lladrar. L'animal inflat d'amor propi va tornar-se cregut i es va emborderir. En comptes de lladrar es va posar a llepar-ho tot. Llepava tant que ho pringava tot de saliva, a més a més exigia que el llapessin a ell, i de no gaire bones maneres per cert. Finalment un dia, va voler mossegar la mà d'alguns admiradors que li recriminaven el seu estat de deixadesa. Ell, en veure la malifeta que havia fet, va alegar que havia pres de l'hort alguns raims fermentats que li havien produït un estat d'ambriaguesa que el va confondre. No sé si va demanar perdó pel que va fer, però ara a les afores el tenen a prova, i a la propera que en faci alguna diuen que dels cops de garrot no se'n sortirà ni amb la seva metàl·lica crinera.
En qualsevol cas jo sempre he pensat que metàl·lics o no, lladrin bé o ho facin malamet, els gossos serveixen pel què serveixen.

13 comentaris:

  1. Senzillament espectacular.
    Elegant i demolidor.

    ResponElimina
  2. Joaaaaaaaaaaan, què tal????? Benvingut al bosc suposo que tot va bé. A veure si aconseguim passar unes bones fires... m'alegro que t'hagi agradat.

    Toni, tampoc n'hi ha per tant, ara hem d'aconseguir que en Lorenzo Silva es llegeixi algun conte. És un bon repte, no?

    ResponElimina
  3. Camaleó! M'hauria de sentir aludit? Suposo que si jejeje. Bé, moltes gràcies per aquest retrat caní que m'has fet. Has de saber que per algú com jo que es considera un humil deixeble de l'escola cínica, el fet de ser kynikos (com un gos) és un el.logi i la meta suprema de qualsevol cínic, i alhora m'acosta a altres grans cínics de la història com Diògenes o Jesus Nostre Senyor. Si vols saber més de nosaltres: http://en.wikipedia.org/wiki/Cynic

    ResponElimina
  4. Per cert, aquest conte em fa pensar en el que va dir una altre bestiola, malauradament desapareguda, el Gat Perich: "Mis amigos me dicen que soy agresivo, pero me lo dicen a gritos". Gran Gat Perich...

    ResponElimina
  5. "Hoooombre" Iron, benvingut al bosc. Com sempre ets un pou de saviesa. Celebro que t'hagi agradat el conte, i moltes gràcies pel compliment. Potser Perich sortirà algun dia com a honorífic del bosc. Una abraçada i a veure si aconseguim parasitar algun dia la nevera d'en Frank.

    ResponElimina
  6. Brutal, Camaleó, la teva llengua precisa i afilada fa honor al teu nom...

    ResponElimina
  7. Jeje!!! M'ho he llegit tres cops i m'encanta!!!!

    ResponElimina
  8. Hola Iron,
    M'he quedat una mica perplex quan has dit que Jesús Nostre Senyor és un gran cínic, un dels grans. Així, de sobte, m'ha semblat una mica irreverent. Suposo que ho deus dir per alguna cosa però no ho caço. Podries verbalitzar aquesta afirmació? Gràcies per endavant.
    Gerard Sabaté

    ResponElimina
  9. Txeics: més aviat llarga i enganxifosa, però gràcies

    Frank: menys je, je i més esmorzar, o et penses que ja ho he deixat correr...

    Gerard: tret de context queda fatal, però em sembla que llegint l'enllaç que l'Iron deixa s'aclareix l'assumpte. En qualsevol cas segur que ell mateix et contestarà.

    Mooooooooooltes gràcies a tots, tant comentari m'afalaga. Ara no sabré què escriure.

    ResponElimina
  10. Gerard: hi ha diverses accepcions per a la paraula cínic. Ell es refereix a l'escola grega; però busca escandalitzar una mica, perquè se'l noti una mica cínic també en l'accepció que tu pensaves. Jo crec que li agrada.

    ResponElimina
  11. Benvolgut Gerard S., com bé han dit per aquí em referia a que Jesús te trets de l'escola cínica. Els cínics criticaven les convencions socials de l'època i feien apologia de la naturalitat. Hi han molts episodis de l'Evangeli on Jesús es comporta com un cínic (en el bon sentit repeteixo!) quan critica l'excessiva obediència a les lleis dels fariseus. Recordes l'episodi quan Jesús cura un malalt en dissabte i li recriminen que ho hagi fet en el dia sagrat de descans? I el de la lapidació? O quan li retreuen que els apostols no es purifiquen, ni fan dejuni, etc... Els cínics també es caracteritzaven per comunicar les seves idees a vegades amb un sarcasme agressiu que contrastava amb l'ironia eqüànime dels socràtics. També Jesús ha emprat alguna vegada aquest tò, per exemple ja de ben petit quan els seus pares el troben al temple després de 3 dies de buscar-lo i ell els hi contesta allò de "perquè em buscaveu? No sabíeu que era a la casa del meu pare?".
    Quan dic això de gran cínic en realitat em refereixo a que fins i tot ha superat als membres d'aquesta escola, perquè cap cínic no s'ha sacrificat mai pels seus ideals, Jesús en canvi sofreix una passió i mort cruels i injustes a causa del seu gran amor per la humanitat. També hi podríem trobar en ell coses dels Essenis (i també en el seu cosí Joan) i fins i tot dels fariseus que creien en la resurrecció (a diferència dels saduceus), però també els supera Jesús ressucitant ell mateix. Com deia Sant Pau: "Ell ho ha fet tot nou".

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, Iron!
    Gerard S.

    ResponElimina