07 d’octubre 2009

El bosc dels camaleons. Canvi de registre


- Hola
- Hola,com estàs?
- Bé, i tu?
- Bé, suposo.
- Home, què vols dir suposo?
- Doncs això, que suposo que et podria dir que estic bé.
- Podries ser una mica més concreta, no?
- Si, ho podria ser, però no conec el teu marc de referència.
- ?
- Qué vols que et digui? No sé què vol dir per tu estar bé. I com que no ho sé, no puc comparar amb res el meu estat actual.
- Noia, el que si que estàs és susceptible.
- Jo, nooo! A més a més l'estat de susceptibilitat no és objectibable.
- Ostres, valgam Deu! Deixem-ho estar!
- Home no t'ho agafis així, què volies?
- Volia lligar amb tu, però em fas por.
- Jooo? Et faig poooor? T'espantes molt fàcilment.
- Dona, miro d'entrar-te i tu hi fots cullerada amb lo de que la susceptibilitat no és objectibable.
- Home, jo diria que ets tu qui està susceptible.
- No hem quedat que la susceptibilitat no era objectivable.
- Sí, però com que ben bé tampoc sé que vol dir això...
- Mira, sento insistir, però val més que ho deixem estar.
- El que t'he dit; de seguida t'espantes.
- Si no estiguessis tan bona...
- Si no fossis tan ruc...
- Cabrona
- Mamon

5 comentaris:

  1. Ja ho sé Txeics, però d'alguna manera havia de sortir del bucle del planeta blau.

    ResponElimina
  2. El final és absolutament petant! Guarda'ls, eh?

    ResponElimina
  3. Toni, que en faig de tot això? M'has d'assessorar....
    Anem a mitges, no?

    ResponElimina
  4. Molt monzonià!!! M'ha encantat!! El millor és l'etiqueta... besug!!!jajaja!!!

    ResponElimina