El bosc dels camaleons. Quitrà i plomes

De l'altar estant, i en plena cosagració, Mossen Lluís veu per la finestra de la sagristia com l'hereu de can Tabanet, puja a la figuera i li roba les figues de l'hort. Però el capellà és molt més que un fervent devot, i amb el temple propi d'un màrtir continua la llarga lletania que resa el missal sense ni inmutar-se.

Quan la missa s'acava, despedeix les vídues que l'ajuden en els afers del consell parroquial del bosc, i tenca les pesades portes de l'esglèsia.

Té pressa per arribar a casa, però ha de fer una petita volta, ja que avui han estat arreglant el carrer i l'asfalt encara és calent.

Travessa el portal de casa seva i, en passar prop de l'arbre avalua els danys esguardant l'escenari del crim. Un esglai li recorre l'esquena quan s'adona, que en la seva fugida, el malfactor ha trencat una de les branques que més fruita ha donat durant els més de 20 anys, que fa que és rector del poble. Però no diu res.

Sense accelerar la velocitat enfila el corriol que mena cap al galliner, hi entra, i tria un ufanós pollastre que servirà de sopar. Capficat i seriós dedica el que resta de tarda a plomar l'animal.

L'endemà a la plaça del bosc, l'hereu Tabanet rau lligat al vell dolmen. Té el cos cobert de quitrà i plomes i del seu coll en penja un cartell amb la següent inscripció: "home perdonat, home afortunat".

Ara entenc perquè al meu avi li queia tan bé el capellà.