Després del nostre pas pel Kyrgystan (potser un dia us en parlaré) vam tenir un accidentat pas per la Xina. Bé, potser lo d'accidentat és una exageració, però la quantitat de soldats xinesos que estan controlant als pobres Uigurs ens va fer feredar.
El procés d'inmersió xinès és brutal. Agafen 10 milions de xinesos i els barregen amb els pocs milions de uigurs que hi ha i, s'ha acabat la minoria.
Els pobres soldats xinesos de no més de 18 anys tenen por fins de la seva ombra, i els uigurs passen d'ells com de la merda. Kashgar és una ciutat presa, però a la seva manera feliç. Són els últims integrants d'una ètnia que fa figa. No diuen ni mu. Si preguntes pel govern, diuen que tenen el millor. Si preguntes pel conflicte, et diuen que hauràs de llegir els diaris. Si pregutes... callen. Ara, a la que poden reneguen entre dents, i malgrat no entens la lletra, entens el sentit.
El mercat és impressionant. Us deixo aquesta foto que no fa de cap manera honor al que vam viure. Els que en vulgueu saber més, us haureu d'esperar que torni al bosc.
Bff, el que donaria ara mateix per estar aquí... hehehe
ResponEliminacuideu-vos molt i passeu-ho teta!!!
muàaa
montse
p.d.: avui hem anat a comprar grills!!! UOOO
visca la mewa germaneta, no et descuidis de regar els meus camaleons ke necessite molta aigua
ResponElimina