12 de maig 2009

El bosc dels camaleons. Gràcies.

Estic cansat. El dia ha estat més que esgotador. A estones ha semblat que la brúixula se m’havia fet malbé. Suposo que estic baix de defenses.

Sembla mentida com n’és d’estret el fil que ens aguanta, que ens fa continuar. Me’n vaig a dormir, però abans us deixo una cançó i un petit escrit.


Els meus fils:
M’he aixecat aviat i el meu germà m’ha obsequiat amb un rondinaire bon dia, seguit d’un vols que et porti que m’ha estalviat una llarga caminada, que no em venia gens de gust. L’home del café, el meu Joan Valdés particular, m’ha explicat un acudit mentre aguantava amb humor ser del madrit en mig d’una parroquia de culés. Un amic m’ha pagat el café, mentre em regalava un txupa-txup per have-me oblidat de felicitar-lo en el dia del seu sant. El meu veí de taula, al despatx, m’ha fet riure amb l’últim obsequi nadalenc dels americans, mentre m’explicava com d’afortunats en som de tenir l’Eric entre nosaltres. Els aprenents s’han barallat de valent defensant-me de cromosomes, mutacions, locus i gens. Un altre amic m’ha esperat per esmorzar, mentre un nouvingut em somreia queixant-se de les substitucions. El meu únic seguidor m’ha assenyalat amb el dit, fent-me sentir important. El “jefe” m’ha somrigut mentre el seu “jefe” em comentava animat el partit de futbol. Un altre amic m’ha vingut a recordar que havia de preparar una classe per demà. Més companys de feina i amics m’han servit pasta italiana a l’hora de dinar. Uns altres aprenents s’han tornat a barallar per mi, aquest cop les equacions, desigualtats, punts pintats i claudators no han estat rival, han estat magnífics. He sentit pel teléfon la veu d’una amic tan cansat com jo, m’ha consolat, ell és més fort que jo. La mare m’ha trucat i m’ha dit que no em preocupés per la feina del pare, he parlat amb ell per telèfon i m’ha fet veu de content. L’estanquer m’ha fet dos petons entre rialles. Una amiga m’ha trucat i m’ha fet riure. El meu germà m’ha fet el sopar, ha rentat els plats i m’ha dit bona nit…
I a mi, només se m’acudeix dir gràcies.


3 comentaris:

  1. No és que em senti obligat a comentar cada post que fas. De fet, no ho tenia previst fer perquè no vaig gens bé de temps. Però l'he trobat tan encantador, que no me n'he sapigut estar. Haig de començar a pensar el meu que se m'està edarrerint el bloc. Adéu crack!!!
    I descansa, cony!

    ResponElimina
  2. Hola Toni, m'encanta que comentis el blog. No deixis de fer-ho que tinc pocs comentaristes. Bons, però pocs.
    Et faré cas i descansaré, però si et sembla bé, ho faré d'aquí a uns 65 anys, que és quan tinc previst agafar-me unes vacances. Mentrestant, tenim força feina per fer, o sigui que com deia una altre "fil": amunt i crits. I com deia el meu avi (un altre "fil" per cert): ja descansarem demà.

    ResponElimina
  3. El meu dia, ha sigut una mica com el teu, només que abans d'anar a dormir he llegit el post d'un amic que m'ha fet adonar que tinc molts motius per estar agraït.
    Una abraçada!
    Ah! Boníssim el Kiss my name!

    ResponElimina