24 de gener 2012

El bosc dels camaleons. Retrat d'un Amant dels Bonsais

Retrat d'en Jordi en plena actuació

La primera actuació de l'Amant dels Bonsais, no va passar desapercebuda als ulls de la gent que vivia al carrer Regadores. El frondós magraner que presidia l'entrada de la casa amb el número 1, va anar perdent paulatinament les branques sense que la propietària se n'adonés. La dona arribava tan tard de treballar, que la foscor li impedia apreciar com aquell arbre, que havia plantat feia més de trenta anys el seu ex-marit, havia anat perdent les branques una a una durant aquella setmana. El vegetal, que dilluns tenia una considerable alçada, era ara un branquillò escanyolit que no media més d'un metre i que amb prou feines, conservava un parell de fulles. 
Aquell cap de setmana no es va parlar gaire de l'incident. Els veïns, que en general feien un horari més normal, havien anat veien com evolucinava la poda de l'arbre durant  la setmana, i ara no se sorprenien tant com la pobre propietària davant aquell esquifit projecte de cormòfit.
Algú havia penjat un petit cartell a l'arbre, i aquest deia: "la paciència és amarga, però els seus fruits són els més dolços".

2 comentaris: