El bosc dels Camaleons. L'Isaac

Un dilluns fent el cafè en David se'm va acostar i entre rialles, m'explicava la trucada que havia fet diumenge a primera hora. Em va dir que havia buscat el número dels meus pares al "llistín" i que en veure que al bosc hi havia dos telèfons amb el mateix cognom va decidir trucar al primer. Convençut que parlava amb el meu pare li va deixar anar la següent frase: "trucava per confirmar si la missa a Sant Mer és a les dotze". El meu avi que era a l'altre costat del telèfon li va deixar anar un: "... perdona però confirmar, el que és confirmar, només ho pot fer el Senyor Bisbe." D'aquella en David encara riu! No només no es va enfadar si no que va trobar que l'ocurrencia del meu octogenari progenitor era més que encertada.

A en David li va fer gràcia l'assumpte, però m'ho va explicar tan bé, que fins i tot em semblava que jo estigués visquent el coi de trucada. En David és així, sap explicar les coses. Un dia hauré d'escriure un post sencer sobre ell, perquè crec que és un dels honorífics del bosc, però avui toca una altra cosa.

Us deixo a sota l'article d'opinió que ha escrit sobre l'Isaac d'Aiguaviva. El felicitat pel seu aniversari, i ho fa com només ell ho sap fer. O sigui que per molts anys avançats Isaac, sé que et farà il·lusió el que en David escriu, ben bé que t'ho mereixes!

Article d'opinió del Diari de Girona

El proper 14 de desembre farà cinquanta anys que Isaac d'Aiguaviva va néixer a la ciutat de Girona. I ja se sap, els aniversaris rodons ajuden que, de manera especial, fixem la nostra mirada en les persones que apreciem  i admirem. L'Isaac és un artista molt complet, amb una personalitat ben definida. De petit ja destacava per la seva capacitat d'observació, així com per les seves habilitats i destreses. El 1979 ingressa a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi, de Barcelona, d'on es llicencia, amb l'especialitat de pintura, el 1984. Aquell mateix any comença a treballar, com a professor, a l'escola Bell-lloc.

El camí que ha recorregut de llavors ençà és formidable. L'edifici artístic que ha aixecat és altíssim i es concreta en milers de dibuixos, en exposicions individuals i col·lectives, cartells, escultures, monuments, vitralls... El cert és que s'ha diversificat molt: tant artísticament... com socialment, ja que li agrada col·laborar en iniciatives de tota mena. Els viatges que emprèn i la participació en el Cor Maragall li ocupen, també, un temps que l'omple de goig.

L'any 2007 assumeix la direcció de l'Escola Riu d'art de Riudellots de la Selva. El projecte, que és continuador de les classes d'art de Domènec Fita, el seu mestre, està consolidat i ja ha donat moltíssims fruits. L'escola compta entre els seus professors amb Ció Abellí, Pau Morales i Gemma Rigau.

Una de les coses que caracteritzen l'Isaac són les seves llibretes negres, que, a partir de les impressions que li suggereixen molts moments de la vida quotidiana, omple de frases i pensaments, dibuixos i fotografies. En deu tenir centenars. És un magnífic intèrpret, objectivament i subjectiva, de la realitat: tradueix de manera instantània en dibuix tot allò que veu i el commou. Les seves inquietuds, reflexions i experiències vitals les ofereix sempre al servei d'un món millor.
Els atributs que volem destacar de l'Isaac en aquest escrit són tres: en primer lloc, la seva qualitat humana. El seu tarannà és un noble exemple de bondat personal, de cordialitat sincera i de generositat il·limitada. En segon lloc, la seva obra, que brilla amb claror intensa en el cel artístic, ple d'àngels, i il·lumina el nostre món espiritual. Per últim, les seves extraordinàries qualitats com a pedagog, de les quals s'han beneficiat centenars d'alumnes. Els seus amics, que som una corrua llarga, li fem arribar una abraçada plena d'agraïment i de felicitació en aquesta data tan especial.

DAVID PAGÈS I CASSÚ