El bosc dels camaleons. El conductor de rallys.

En Julià va pujar a l'R-11 i va guardar a la guantera la llibreta d'estalvis. Es va posar els guants sense dits, de cuir marró, com havia fet durant els més de 80 anys que feia de conduia cotxe. Es va cordar el cinturó, va treure el fre de mà, i després de mirar a dreta i esquerra va premer amb força l'accelerador.

El vell renault va sortir disparat a la carretera. Una corva de dretes i una d'esquerres sense reduir. Un cop de volant apretant una mica el fre, per poder sortir amb més força a la llarga recta que menava cap a  les afores del bosc.

L'Antonio restava exultant davant el nou regal que la DGT havia fet a la policia local del bosc. Li havia costat una mica montar l'aparell, però el radar i la càmera fotogràfica feien goig de veritat. Va decidir que el millor lloc per parar l'emboscada als conductors massa ràpids, hauria de ser prop el pont nou, on hi ha un senyal desmesuradament gros que prohibeix circular a més de 50 quilòmetres per hora. Ell es podria posar a l'altre costa del pont per aturar els infractors i expedir-los la multa pertinent.

En Julià devia anar a uns 286 quilòmetres per hora quan va entrar al vell pont que menava cap a les afores del bosc. No era ni de bon tros la vegada que anava més depressa, però havia de reconèixer que l'última revisió que el seu gendre havia fet al cotxe, li havia fet guanyar estabilitat i uns quants cavalls de potència.
L'Antonio va empassar saliva quan el vell R-11 va aconseguir parar-se a pocs centímetres del cotxe de policia que tallava el pas. En Julià va adonar-se que el seu gendre també havia tocat els frens, sort en va tenir.
El pobre municipal va acostar-se al vell renault de color gris i en veure l'avi de més de 90 anys al volant va sentir un esglai, però va saber controlar-se. Va saludar en Julià, va apartar el cotxe que barrava el pas, i es va afanyar a desmuntar el radar.
Des d'aquell dia ningú controla la velocitat als camins del bosc.