05 d’agost 2010

El bosc dels camaleons. L'extrany cas del Dr. Pons i el Sr. Adrohé

Irakli Chogovadze - Els bessons
El Sr. Adrohé casat i pare de família regentava l'estanc del poble. El Dr. Pons metge del bosc s'entestava a tenir el consultori més polit de la comarca i era extremadament estricte amb el silenci de la sala d'espera de la seva consulta. Això i el gruix de les portes de fòrmica blanca, havien provocat més d'un mal rotllo, ja que de la sala estant es sentia tot el que els pobres malalts consultaven a qui els havia de curar.
Tots dos tenien la mateixa edat, i tots dos s'assemblaven com dues gotes d'aigua, eren idèntics, semblaven bessons. No fa falta dir, que corrien un munt d'històries inversemblants de l'origen dels dos homes, però el que més sorprenia era que mentre que un et prohibia fumar, l'altre no parava de vendre tabac.
La situació era d'allò més grotesca. Arribaves a la consulta amb un paquet de camel i un parell de fàries a la butxaca, i en sorties convençut que a partir d'aquell moment deixaries per sempre més de contaminar el món amb fum. I el més bo del cas era que per tenies la sensació que era la mateixa persona qui t'havia ensarronat dues vegades.
El que passava és que al metge li agradava massa el joc, i les apostes li van fer perdre el camí. Un parell de males jugades, i ja devia tants calés com fulles tenen els arbres a la primavera. Algú es va enfadar i li va anar a fer una visita, però desconeixedor de l'ofici del morós, va entrar a l'estanc per comprar tabac i, en veure que l'estanquer es feia l'orni quan li preguntaven pel deute, va decidir cobrar la vida del pobre home. Total que van matar l'estanquer en comptes del metge.
Ara el Dr. Pons passa consulta als matins, ven tabac a les tardes i fa de pare i espòs a les nits, i relament fa cara de cansat.

4 comentaris:

  1. Els fumadors sempre hem d'estar embolicats en històries dramàtiques. Així és la vida, noi.

    ResponElimina
  2. Em sembla Ferran que haurem de plegar de fumar...

    ResponElimina
  3. Fantàstic!!!! Vull un llibre amb tot això junt!!! Podria titular-se "Relats per anar de ventre"!! El títol és elogiós, són curts, agradables i bons!!!

    ResponElimina
  4. gràcies FranK, si saps d'algú que es vegi amb cor de publicar aquest munt de burrades m'ho dius, seria la primera vegada que tot això tindria sentit.

    ResponElimina