El bosc dels camaleons. RAVE (Radical Audio Visual Experience)

L'avi Martell no donava crèdit als seus ulls. Un grup de quatre persones pujava penosament pel camí del castell. Aquest fet tot sol no hauria despertat la curiositat del vell si no fos per la pinta dels subjectes en qüestió. Semblaven extrets d'una pel·lícula de Kubrick. No és que l'octogenari sabés qui era Kubrick, però si que sabia distingir un tiu raro quan el veia, i aquelles persones que trampejaven, no amb poca dificultat, les pedres i arrels del petit camí costerut, eren com a mínim curioses.

Més amunt, l'avi Garlich i l'avi Pèlach seien davant una taula de càmping al vell  mig del camí. Un porró sobre la taula, una caixa de puros i un taco de tiquets de cervesa que havia sobrat de la festa major. Recolzada a la cadira, l'escopeta de cacera i, assegut sobre les potes de radera, al costat del seu amo, el gegant perdiguer, que més que un gos semblava un os dels pirineus.

Llavors l'extranya comitiva va passar al costat de l'avi Martell, que amagat darrera unes mates s'afanyava a enviar un SMS als avis asseguts just davant el trencant del castell. Quan els quatre joves van arribar on eren els avis, aquests els van parar i els van cobrar 5 euros a cada un per passar. Ni dir-vos que els pobres nois van voler protestar, però en veure com en Garlich acariciava el canó del fusell tot fent posar en guàrdia el gos, es van convencer que el millor seria gratar-se les butxaques per deixar anar una mica de calderilla.

Aquell matí els tres avis van allargar més de 700 tiquets als participants a la festa RAVE que algú havia organitzat per internet al castell del bosc. A la nit, asseguts en una taula de la taverna de Casilda es repartien els calés, i separaven la part que diumenge dipositarien a la bessina de l'ermita parroquial., i és que l'única connexió a la xarxa era a la rectoria.