El bosc dels camaleons. Viatge a Nova York

-Són una colla d'arreplegats!

Amb aquestes paraules s'expressava sense cap tipus de mirament l'avi Ros tot explicant l'experiència  viscuda.

No tots els dies es pot dir que a la taberna del bosc s'expliquen històries d'altres països, però aquell matí de gener, quan a fora el fred apretava i les candeles de gel penjaven de les canals de les cases, l'expectació dels parroquians es feia sens dubte palesa en les cares d'astorament de tots ells.
El vell, recent arribat de Nova York no deixava de xerrar, mentre a la taula, assegut amb els vells Pèlach, Pic i Garlic, s'afanyaven a començar l'enèssima partida de butifarra.

Els presents no donaven crèdit a les paraules de conferenciant, i fins i tot Casilda, va deixar el seu etern caliguenyo per parar més atenció a la conversa.

-Nois, dues hores em van deixar tancat a l'ascensor! I amb els meus problemes de pròstata, aguantar aquell calvari va suposar tota una heroïcitat!- Va dir fent un xarrup al carajillo de Pujol. Llavors l'avi Pic va cantar i, a mesura que les cartes anaven saltant de les mans dels jugadors, la conversa va anar perdent interès poc a poc.