01 de desembre 2009

El bosc dels camaleons. Autodeterminació.


El problema era greu de veritat. Al café del poble tot eren murmuris, i les opinions, dispars com en són de dispars els colors de la tardor, es deixaven engrunar com la fruita madura cau de l'arbre.
El fill petit de Ca l'Iberi, en Jordi, cansat de ser l'ase de tots els cops, havia decidit independitzar-se.
Els seus tretze germans, els pares i l'avi, no acavaven de veure-ho massa clar. El seu germà gran, que de fet mai havia viscut del tot a la casa pairal, aprofitava la cojuntura per demanar més part a l'herència familiar. Els altres no es quedaven enrera. Algunes germanes, sobretot les més grasses i les que eren a l'atur, només es queixaven de com trobarien a faltar l'aportació mensual que el petit de casa feia a les arques de la família. Els bessons, que feia poc havien engrandit la seva habitació a costa de part de l'habitacle del petit, ara s'esguinsaven els vestits per denunciar el buit que suposaria la marxa del germà petit.
Però en Jordi ja havia pres la determinació. Havia sospesat els pros i els contres. La falta de companyia l'havia fet enrera en un principi, però en vistes de la reacció dels qui creia els seus millora aliats, començava a temer que aquella havia estat una bona decisió.
Total, que al bar del poble se celebrava la votació per a l'autodeterminació d'en Jordi de Ca l'Iberi. Potser convocar un referèndum havia estat una mesura massa dràstica, però a ulls de l'interessat aquesta era la seva
única sortida.

3 comentaris:

  1. El 13-D sabrem els resultats???

    :P

    p.s.: el fills (o filles) petits sempres sóne els que les passen més putes...

    ResponElimina
  2. je, je, je.... l'anònim i la Montserrat ho han entés a la primera

    ResponElimina