Vaig creuar després de mirar a banda i banda per què no vingués cap cotxe. Quan era al bell mig de la carretera, un fill de la grandíssima p... va apareixer dins un mercedes vell sortint de la corva que hi havia a més de 300 metres de distància d'on era jo. Fins i tot des d'aquella distància s'apreciava l'exitació dibuixada a la cara d'aquell desgraci... que feia una ganyota grotesca amb la boca fruit de premer l'accelerador al màxim.
Aquell tiu volia envestir-me? Volia que jo m'afanyés a passar? Esperava fer-me por?
Vaig calcular amb una fredor que no m'era inaudita el temps que el burro sobre rodes trigaria a arribar al meu lloc. Els càlculs eren evidents. Per més que corregués no aconseguiria encalçar-me. Llavors amb espasmosa tranquilitat vaig aixercar-li el dit del mig fent l'incofusible gest de despreci al que tots estem acostumats, mentre entre dents li deixava anar un que et donin pel sac, que de ben segur ell va intuir.
Quan va passar a tota pastilla, a pocs metres de mi, per sobre el lloc que jo havia ocupat amb el meu dit assenyalant al cel, va fer xiular la botzina mentre deixava anar tota classe d'improperis dirigits suposadament a la meva persona.
Quan va passar a tota pastilla, a pocs metres de mi, per sobre el lloc que jo havia ocupat amb el meu dit assenyalant al cel, va fer xiular la botzina mentre deixava anar tota classe d'improperis dirigits suposadament a la meva persona.
Llavors va passar tot; un flaix va il·luminar tot el carrer, i una sirena de la policia es va encendre, mentre que el cotxe que la tenia en propietat s'incorporava a la calçada per perseguir a aquell maleducat.
Al cap de pocs minuts, fent un café al bar de l'altre costat del carrer, vaig maleir no haver demanat una altra cosa a Déu Nostre Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada