El bosc dels camaleons. La lliçó.

L'accident havia estat més que espectacular. El camió, carregat de bobines de paper, va aterrar amb gran enrenou al vell mig del jardi de Cal Padrí. La càrrega, que abans feia patir els amortidors del vell Pegaso, es va estendre per tota la superfície verda fent que de cop i volta tot quedés forrat de color blanc. No és que els rosers de la senyora Anna fossin extramadament macos, però ara havien desparegut i el canvi radical de paisatge feia, que el trajecte de la porta d'entrada al camió sinistrat fos com a mínim curiós.

El primer en sortir de casa per veure què coi havia passat fou el petit Miquel, que amagant-se radera un boix observava com el pobre camioner feia esforços sortint de la cabina per arribar a seures al pedrís de la casa.

Mentre el seu pare i l'avi arribaven correns on reposava l'atordit conductor, ell es va acostar a la cabina. Sobre  l'aixafat quadre de comandament del camió hi reposaven cinc euros i un parell de monedes extrangeres. El petit agafà el bitllet amb una mà mentre que amb l'altra, enlluernat pel tresor forani, es posava les monedes a la butxaca. Poc a poc va acostar-se on jeia l'home ferit mentre veia com el seu pare trucaba per telèfon l'ambulància. L'home va aixecar la vista i va veure com en Miquel li allargava els cinc euros. Malferit, va estirar el braç i agafant el bitllet va dir a en Miquelet: "l'honestitat i l'honradesa són virtuts que t'acompanyaran tota la vida, no les perdís mai".

En aquell moment les monedes van cremar a la butxaca del noi, i la vergonya a la seva cara.