04 de novembre 2009

El bosc dels camaleons. Elogi del dubte


Vaig anar on la Pima m'havia dit que creixien les flors, i les vaig trobar. Mirant de no deixar-me endur per l'eufória vaig anar arrencant-les una a una fent un ram prou aconseguit. Quan vaig estar satisfet del resultat obtingut me'n vaig tornar a casa i, amb una delicadesa que mai m'ha caracteritzat, vaig posar en remull el pom dins un got d'aigua.
Una dutxa més llarga del normal, gomina als cabells i treballs a trobar una pinta que devia estar per estrenar. Una mica de colonia i desodorant, camisa nova, pantalons nets, sabates enllustrades i el cinturon de cuir.
Ja estava preparat per anar a buscar-la.
La precipitació dels esdeveniments havia fet que no tingués temps de reflexionar sobre l'acceptació de la cita per part d'ella. Suposo que no m'havia de preocupar, però de cop el petit trajecte amb cotxe que comunicava casa meva amb el seu pis, va deixar-me prou temps, massa temps.
I llavors el dubte em va envair.

nota: idea original de la pastanaga verda

7 comentaris:

  1. Ei! Joan, "te quiero un montón", a veure que et semblen aquests:
    Thomas Feiner & anywhen,
    disc: The opiates 2008, canço "For now".
    l'altre és:
    Josele Santiago i sus menudencias, disc: Loco encontrao 2008, canço "Cienpiés".
    Són les dos cançons que he sentit però m'han agradat.
    Com sempre molt bons els relats!
    Salut!

    ResponElimina
  2. Estimat anònim, després de fer-me insertar al mòbil el malagueña salerosa versió kill bill no puc més que rendir-me als teus peus, i ja ho saps,"te quiero un montón" sempre. Avui t'he sentit tant content,que jo també m'hi he posat, t'ho prometo.

    Teta, t'ha agradat?

    ResponElimina
  3. Jo no sé si parleu amb clau o jo estic molt totnto avui... Yinc una estranya sensació de dislocació. De què va tot això...

    ResponElimina
  4. Hola! Què tal? Vaig rebre un comentari teu al meu bloc, i em vaig quedar amb la curiositat de si ets professor de català, grec...? Per això et vaig contestar allà mateix, però no ho deus haver vist.
    Gràcies pel teu comentari amable!

    ResponElimina
  5. Hola G. Sergi, benvingut al bosc. Quan ho expliqui a ma mare no s'ho creurà. Moltes gràcies per insistir. Et contesto al teu blog

    ResponElimina