29 de setembre 2009

El bosc dels camaleons. Planeta blau 4


Amb prou feines ha tingut temps de fregar-se les lleganyes dels encara adormits ulls, quan s'ha adonat que la fressa que se sentia a l'era provenia del motor d'un camió dels grossos. Amb el pijama posat i els peucs ballant-li als peus, ha aconseguit sortir del llit per veure què coi passava. Quan ha obert la porta un noi amb gorra de Seur i posat d'haver-se aixecat feia unes quantes hores, li ha allargat un portapapers i un bolígraf. Gairebé no s'ha adonat de què estava passant que ja havia firmat el full d'entrega i, una caixa d'uns sis metres de llargada per un parell o tres d'amplada, ha aparegut per art d'encantament davant la porta de la masia, dificultant sobremanera la circulació. El Sr. De Cospedal Paredes Hinojosa s'ha hagut de vestir correns. Un trajo d'Armani, sabates d'Aubercy model Richelieu, corbata Adolfo Domínguez i el caríssim rellotge Breitling Bentley Mark VI. Amb la pressa que el caracterítza, ha entrat al garatge esquivant amb dificultat la caixa que tapova l'entrada de casa seva, i ha perdut deu segons pensant quin cotxe agafaria avui. Finalment s'ha decidit pel Bugatti, descartant el Ferrari, el Mclaren i l'Aston Martin. Enfilant el camí del bosc, ha marxat de casa seva aixecant polseguera mentre que pel mans lliures feia un truc a en Ros, el paleta del bosc. El telèfon ha sonat set cops abans no ha contestat algú. Ha carregat el forçut paleta i el seu fill gran al cotxe i s'ha tornat a encaminar a casa seva. La caixa encara era davant la porta. Entre tots tres han aconseguit entrar el pesat embalum dins el gran revedor. Allí han obert la caixa i, amb gran perplexitat, davant seu ha aparegut un tauró blanc dissecat. El descomunal animal els observava amb la boca oberta, ensenyant totes les dents en posició d'atac. Una petita nota dins un sobre a estat tota la pista sobre l'extrany present.
"Estimadíssim senyor notari. Quan va arribar al bosc ens preguntavem que coi venia a fer-hi. De primer ens en vam malfiar, però amb el pas dels anys ens hem adonat que només ha fet el bé. Per aquest motiu hem decidit fer-li aquest present. Però, què coi se li regala a algú que ja ho té tot. Per aquest motiu hem decidit per unanimitat fer-li un present que difícilment li fara mai a ningú.
Es despedeixen de vosté tots els animals del bosc, sense excepció."
El notari s'ha fregat el cap i ha pensat que allò sí que era l'èxit amb majúscules. Ni cotxes bons, ni vestits de marca, ni el tauró gegant que jeia al seu revedor, el que feia que se sentís feliç era aquell petita nota i aquell últim sense excepció.

6 comentaris:

  1. M'encanta el teu món i la teva imaginació!!! I també els dibuixos...

    ResponElimina
  2. M'estic preguntant...com coi s'ho ha fet aquest camió llarg (Trailer d'aquells articulats, suposo?)per entrar i maniobrar per dins del bosc?
    X.

    ResponElimina
  3. La Casilda ho té tot pensat i repensat. Serà aquesta nit, cap a quarts de quatre. Posarà el despertador a les tres i vint minuts per tenir el temps just de llevar-se, tirar-se un grapat d'aigua a la cara, entaforar-se dins de la granota verd fosc que guarda al fons de l'armari mirall i enfilar camí del Congost amunt. Aquest matí ja ha deixat la carreta i el matxo a la plaça, com acostuma a fer cada dimecres al capvespre, puntualment des de fa 24 anys. Els dijous és mercat al Bosc i la Casilda, igual que ja feien anys enrera la seva mare i la seva àvia Montserrateta, omple la carreta d’ampolles d’aigua picant i la porta a mercat, a vendre. A tres cèntims la garrafa. “Aigua picant del Bosc”, es pot llegir a l’etiqueta que ella mateixa ha fet amb uns cartaronets de color blau cel que va trobar un dia tot passejant pel camí que mena al Rodó. Quan arriba a mercat, l’Antolín, el mosso de ca l’Arnal, ja l’espera, emmurriat, sota el cobert de les peixeteres. “Aigua i peix, aigua i peix, el senyor Arnal només vol aigua i peix. I tan bona que és la carn i el vi !. Però no, el senyor, només aigua i peix !. Com sempre Casilda, dues garrafes”.

    Si tot va tal i com té pensat, la Casilda arribarà a la plaça cap a les quatre de la matinada. El Sr. De Cospedal Paredes Hinojosa té el mas a tocar la plaça. Només serà qüestió d’agafar les brides del matxo i acompanyar-lo, sense fer fressa, fins a l’era. Amb una mica de sort, ni tan sols els gats que dormen a la pallissa, es despertaran. La Casilda pujarà a la barana de la carreta i des d’aquí, fent un salt, al balcó de la saleta. És estiu, i el Sr. De Cospedal Paredes Hinojosa, té els batents del balcó oberts de bat a bat. Un cop a dins la saleta ve la feina complicada: despenjar el tauró de la paret.
    ANNA

    ResponElimina
  4. Siiiiiiiiiii per fi algú una mica emprenedor... S'ha de comercialitzar d'alguna manera l'aigua del bosc. Ja era hora que algú hi penses....
    Moooolt bona Anna.

    Frank, a veure si ets capaç de fer un comentari com el de l'Anna, aquest cop ens ha passat la mà per la cara a tots plegats.

    ResponElimina
  5. X. Els camins del bosc són inescrutables, i els de casa el notari encara més...

    ResponElimina
  6. Si Frank,... agafes el relleu?. T'ho asseguro que ens ho passarem bé.

    ResponElimina