O sigui que després de visitar les coves del bosc, el grup de turistes japonesos decideixen parar-se a dinar a Can Prim, mític establiment regentat per Casilda, dona de dubtosa netedat però bona cuinera i millor tabernera. Amb un català més que correcte, el guia també nipó, expressa els dessitjos culinaris dels foranis, que d'un en un demanen els plats. Mentre tot això passa, el senyor De Cospedal-Paredes Hinojosa, il·lustre notari del bosc, entra atrafegat al restaurant donant ordres als cambrers de que li portin amb celeritat el dinar.Llavors, en pocs minuts, esdevé la més inreïble escena mai vista en un restaurant. La menuda noia oriental que s'asseu a cap de taula ha demanat calamars a la planxa, i el notari també. La nula previsió de Casilda a l'hora d'organitzar la comanda, fa que s'adoni massa tard que només queda un cefalòpode a la nevera. Llavors pren consciècia de que ha de dir a un dels dos clients que s'ha quedat sense segon plat...
POTS ACABAR TU LA HISTÒRIA?
Uiiiiii! Això és una responsabilitat molt gran... Sóc massa novell en el bosc i no conec prou els seus habitants per poder dir en boca meva el que feran, diran o deixaran de fer. Em sap greu...
ResponEliminaX.
M'encanten els dibuixos del bloc, sobretot aquest calamar. ÉS PRECIÓS
ResponEliminaANNA
Moltes gràcies Anna, i benvinguda al bosc. Ja era hora que algú es fixés en els dibuixos!
ResponEliminaAnónim, ni jo mateix conec prou el bosc com per continuar la história. A veure si a la propera et llences