19 d’abril 2009

El bosc dels camaleons. Els amics.

Els suplements de diari són lectura de vàter. Els còmics d'en "Mortadelo" també.

Aquest cap de setmana he deixat el bosc per anar a visitar el meu amic i la seva família. No m'ha costat massa. De fet en tenia forces ganes, em convenia. Sempre m'ha agradat retrobar-me amb antics compays, però degut a diverses circumstàncies a vegades és més que difícil fer-ho. O bé són masa lluny, o bé no sé on són o simplement ens han deixat per passar a un pla superior.

Suposo que una bona manera d'estar amb ells és recordar-los, i quan els recordes t'adones de tot el que els deus. I no és poc.

Llegint un suplement, assegut a la tassa, a més de 1.000 km de la casa del bosc m'he trobat amb un article sobre els nens que han patit en pròpia pell una de les guerres d'aquest segle. L'article tenia força palla, però hi ha hagut una cosa que m'ha posta cridat l'atenció. En un racó de cada pàgina, una foto d'un nen, amb un seguit de respostes curtes a les mateixes preguntes. Què et fa por? Què vols ser de gran? Què et preocupa? Què és el que més t'agrada? Què no t'agrada?

De fet les respostes a la majoria de les preguntes, eren un garbuig d'opinions preadolescents. No m'ha sorprés massa. Tampoc m'ha sorprès la tírria que gairebé tots deien sentir pels americans, sobretot perquè molts d'ells tenien algun parent o amic que ha passat a un pla superior per culpa d'aquests.

Només en una de les preguntes la resposta ha estat unànime. A tots aquest nens i nenes els agradava per sobre de tot anar a l'escola. Coi, he pensat, com a els meus alumnes! I després se m'ha escapat el riure. De cop m'he posat en guàrdia. Enguany per culpa d'un meu amic l'educació, un dret per a tothom serà el tema d'un concurs cultural. I l'he recordat. Però això m'ho guardo per mi.

Espero que qui ensenyi a aquests nens trobi la manera de no fer senyera de la revenja i també espero, que el meu amic es recordi de mi allà on és, que en aquest moment em fa molta falta.

4 comentaris:

  1. Crec que és el primer post que llegeixo en la meva vida amb l'etiqueta "vàter". Però m'ha agradat (aquest i els altres). Tens bona ploma, i bons amics...

    ResponElimina
  2. Com diria Nostre Senyor Johan Cruyff, se me ha puesto el gallina de piel, i no és broma. Me l'he llegit dues vegades perquè la primera m'ha agradat massa, i volia saber si era jo que estava tonto o l'havies escrit molt bé, no estic tonto.

    ResponElimina
  3. Hola Kokamuskes, espero que això de tenir ploma no vagi relacionat amb el comentari que he fet al teu bloc. L'equívoc pot ser divertit, però no deixa de ser equívoc.
    Frank: moltes gràcies, això d'escriure és força divertit, si et ve de gust, passa per vilafestuc si t'agrada la imaginació, quedaràs acollonit.

    ResponElimina
  4. Joan: aquest teu amic disfruta ara mateix llegint els teus posts. Que grande eres!

    ResponElimina