El bosc dels camaleons. Porcs.

L'era de cals avis, ha estat sempre un lloc de reunió per a tots els veterans del bosc. Aprofiten els matins de primavera per fer safareig, tancar negocis, criticar polítics o simplement posar-se al dia de totes les bestieses que caurien en l'oblit del temps.

Aquell matí no va ser diferent. L'avi Garlic va vendre una vella vespa a l'avi Pic, mentre l'avi Ros (pare d'un paleta vingut a menys) aprofitava per explicar al respectable l'últim ple de l'ajuntament, en el que es veu hi va haver més que paraules entre la secretària i el cap de l'oposició.

Engrescats estaven els avis, en les seves cabòries, quan vaig passar prop el llogarret disposat a passar desapercebut. Però un d'ells em va veure i no va poder evitar cridar-me per donar-me el condol per la recent pèrdua que havia sofert la família.

Que si el teu avi era un tros d'home, que si el trobarem a faltar, que si feia un codonyac de primera, que si sempre es preocupava pels altres. Gairebé van aconseguir que em poses vermell enmig d'un exercici d'exaltació de l'amistat, més propi d'una farra de cap de setmana que d'una cerimònia de recolliment.

El problema va començar quan l'avi Ros va iniciar una frase amb un -Recordeu aquell dia que ...- llavors si que van aconseguir que em poses vermell. Es veu que el cràpula del meu avi, amb l'ajuda d'alguns dels assistents a l'acte, van estar uns anys enrera tota una setmana sense donar menjar als porcs. Aquest fet podria fer pensar que aquella colla de matussalems eren uns deixats, o una colla de torturadors d'animals, però es veu que ho tenien tot força calculat. Els porcs en qüestió eren tancats en un seguit de corts, situades en un dels costats del camí que mena cap a l'envalat de Festa Major que es monta cada any, per celebrar el Sant del poble. A l'altre costat del camí hi ha les menjadores, i els ramaders de la zona obren diariament les portes de les corts, un cop han omplert de pinso les menjadores. Us podeu imaginar l'espectacle d'un parell de centenars d'animals d'uns cent quilos de pes esprintant cap a un trofeig en forma de sopar. Aquell any, el dia del ball major, després d'haver estat tota una setmana sense donar menjar als animals, aquella colla de sonats van omplir a les 6 del matí les menjadores. Els famolencs porcs fruit de l'exitació provocada per l'olor de l'apat negat, no van parar en tot el dia de revolcar-se per tota la cort quedant arrebossats de la seva pròpia xisca. A les 12 de la nit, quan la concurrència sortia del ball enfilant el camí per tornar a casa, van obrir de cop totes les portes i ... Bé, ja podeu imaginar que aquella colla de delinqüents no van poder parar de riure fins al cap d'una bona estona.

Jo vaig girar cua, maleint la meva poca traça a l'hora d'amagar-me, tot pensant que poc coneixem a vegades a les persones que tenim més properes.

El meu avi era una animal!