26 d’abril 2009

El bosc dels camaleons. Petit homenatge a Ferran de Pol


L'estadi de pilota és un dels menys concorreguts llocs del bosc. Només els jugadors i algun iniciat hi té accès.

Avui, el Joc ha estat esgotador. L'Espurneta i en Bruixet han plegat de jugar, i Abans de l'Alba, amarats de suor i amb el cap cot, han esguardat el llevant amb respecte.

Els homes de fusta i els homes de fang no van aconseguir vèncer el Xibalbà, i ara el Gran Mort s'adona que les formigues no van poder evitar la temptació. La traició ja no té remei.

Els homes han de fer d'aquest, un món millor. Tot futur és esperança. Tot el que ha de venir serà més bo. Perquè depèn de nosaltres i dels nostres fills.

2 comentaris:

  1. Perdona, camaleó, però no n'entenc ni un borrall... Suposo que estàs parlant en llenguatge metafòric, Xibalbà serà un equip de Handbol i l'Espurneta i en Bruixet deuen ser els pivots, ¿no?

    ResponElimina
  2. txeiks, veig que tanta Ilíada t'ha ennubolat l'enteniment. Si en Pagès o en Ramió lleigeixen el teu comentari et frotan el diccionari de l'IEC pel cap.
    Investiga una mica, o segueix l'enllaç del meu post, ke et tinc per persona curiosa.
    Una pista: tants bloggers recomenant literatura al·loctona m'ha fet reflexionar de per què algunes obres autóctones cauen en l'oblit.

    ResponElimina