16 d’abril 2009

El bosc dels camaleons. El savi.

Ni tesis doctorals, ni maratonianes reunions de treball, ni conferències magistrals. Enlloc s'aprén tant d'un erudit com dinant. I quin erudit!
Neutrins i laboratoris enterrats a 2.000 metres de profunditat, cromosomes artificials i virus que fan de vectors, telomerases i cèl·lules mare per allargar la vida, acudits a la carta del restaurant del CERN, retines amb cons i bastons, 440 i 620 nanòmetres, estudis del nucli solar, estadísitques sorpenents, Ramon Llull, París i sobretot poesia, bona poesia.

LENT: LLUM I MATÈRIA
Jo que vaig ser sorra i sóc avui
cristall
per obra d'un gran foc,
jo que m'he sotmès
a l'exigent rigor de l'abrasiva talla,
tinc avui poder
de convocar la flama.
Així
el poeta i el neguit i la paraula
sorra, foc, cristall, estrofa, ritme
-ai d'aquell poema que no inflama!

David Jou i Mirabent

1 comentari:

  1. Aquest paio és un mega-crack! Quina llàstima que no em pogués quedar al dinar... L'haurem de convidar un altre cop.

    ResponElimina