El bosc dels camaleons. Peter Flatmountain o l'orgue de gats.

Quan Peter Flatmountain va arribar al Bosc, va passar desapercebut per a gairebé tothom. Només Mossèn Lluís, en Mia Casagran i Narcís de can Muntanya van endevinar les múltiples possibilitats que podia oferir el nouvingut, però per motius ben diferents.

El pobre capellà, que degut a la recent mort del Sr. Josep, havia estat demanant al Senyor que li enviés un nou organista per la parroquia, va veure en el jove músic la persona ideal per acompanyar, amb l'orfe instrument, els cants dominicals. En Mia i en Narcís, una mica farts de gastar bromes sempre a les mateixes persones, van veure com de cop i volts se'ls oferia un camp per sembrar, una terra verge on deixar anar tota la seva creativitat torrecollonera.
Total, que el primer diumenge de febrer, amb tota l'església plena a vessar, Mossèn Lluís s'afanyava a presentar el jove Peter, músic de professió, compositor de vocació i nou propietari de la plaça d'organista parroquial. Mentre ho feia, el jove va posar la clau a la tapa del vell orgue. Tothom l'estava mirant. Ell va aixecar el cap i, amb un enorme somriure va obrir la tapa del centenari instrument. De cop i volta, de l'orgue en van sortir quatre gats, que en veure's alliberats de la seva presor van saltar contra qui creien el seu captor.
Gats, orgue, cadira i Peter van caure per terra fent un capdell de fusta, pel i carn, i com era d'esperar tothom es va posar a riure. Bé, tothom no, Mossèn Lluís i un parell de iaies es van escandalitzar,  mentre en Mia i en Narcís, que en aquella ocasió feien d'escolanets, se'ls escapaven les llàgrimes veient com el nouvingut es barallava horroritzat amb els felins.